Acollir, comprendre, acompanyar el malalt

Aquests mots, tan carregats de sentit, ens ajuden a trobar la bona orientació en el servei i l’atenció als malalts, ara que en aquest diumenge dia 11, memòria de la Mare de Déu de Lourdes, celebrem la XV Jornada Mundial del Malalt. Les Delegacions de pastoral de la salut de la C. E. Tarraconense ens proposen el lema “La pastoral de la salut en el nou context sociosanitari. Acollir, comprendre, acompanyar”. Enceten així una reflexió sobre els grans canvis que s’han anat donant en la pastoral de la salut d’ençà que fa vint anys fou aprovada la Llei de Sanitat (1986), i es va dur a terme el Congrés “Església i Salut” (1996). I esmenten les situacions humanes a acompanyar, els debats ètics per a il·luminar, i les necessitats espirituals per a atendre. Nous reptes i noves oportunitats per a l’anunci de l’Evangeli de la Vida i de la Salut a tots els qui estan “cansats i afeixugats” (Mt 11,28). Només en Jesucrist i per una gràcia de l’Esperit Sant, sabrem “acollir, comprendre i acompanyar” tal com els malalts necessiten i també els seus familiars i l’Església i la societat esperen.

La comunitat cristiana ha mostrat sempre una atenció particular als malalts i al món del sofriment en les seves múltiples manifestacions. En el solc de tan llarga tradició, l'Església universal celebra aquesta Jornada amb esperit de servei renovat, fent-la l’ocasió peculiar per a créixer en l'actitud d’acolliment i d'escolta comprensiva, de reflexió i de compromís real d’acompanyament i ajuda, davant el gran misteri del dolor i de la malaltia.

Aquesta Jornada, deia Joan Pau II en instituir-la el 1992, ha de ser per a tots els creients "un moment fort d'oració, participació i oferiment del sofriment pel bé de l'Església, així com d'invitació a tots perquè reconeguin en el rostre del germà malalt el sant rostre de Crist que, sofrint, morint i ressuscitant, va realitzar la salvació de la humanitat". La Jornada pretén implicar tots els homes i dones de bona voluntat, ja que les preguntes de fons que es plantegen davant la realitat del sofriment i la crida a aportar alleugeriment, tant des del punt de vista físic com espiritual a qui està malalt, no afecten solament els creients sinó que interpel·len tota la humanitat, marcada amb els límits de la condició mortal.

“Acollir, comprendre i acompanyar” demana que els cristians ens acostem als malalts amb respecte i amor, superant tota temptació de paternalisme, i deixant que el malalt sigui el protagonista. Cada cristià ha d'acompanyar el que sofreix i crear entorn d'ell un clima acollidor i serè que l’ajudi a descobrir el sentit del seu dolor, a viure'l en l'esperança i assumir-lo, quan és inevitable, amb una actitud de confiança i amor, que és sens dubte el gran miracle de la fe cristiana. Ha de pregar pel malalt i mostrar-li amb els seus gestos i paraules el Déu de Jesús. Evangelitzar el món del sofriment constitueix per a les nostres comunitats cristianes un repte. El dolor “forma part de l'experiència humana i és en va, a més d'un error, tractar d'amagar-lo o descartar-lo. S'ha d'ajudar a comprendre, en la realitat concreta i difícil, el seu misteri profund» (Ev. Vitae 97).

Que Maria, la Verge Immaculada de Lourdes i la Mare de l'esperança i del consol, que va participar en plenitud del misteri del dolor del seu Fill durant la seva vida, il·lumini i acompanyi el sofriment humà, sobretot el dels malalts.