És l’hora de tornar a Déu

Dimecres que ve comença la Quaresma, amb un ritu que sembla arcaic però que ve carregat de sentit. Posar-se cendra al cap o al front equival a reconèixer la finitud i la futilitat de la vida, quan no està centrada en Déu, el seu origen i el seu terme, i com les coses materials que semblen captivar-nos tant amb la seva brillantor, quedaran reduïdes a pols i cendra.

En el temps de Quaresma som invitats a reflexionar a fons, entrant en nosaltres mateixos, per tal d’acollir millor el sentit del nostre destí, i allò que valorem més de tot el que som i posseïm. A ningú no se li escapa que el nostre esguard, i amb ell el nostre pensament, se’ns en van de dret cap a les coses visibles que ens envolten. I tenim el risc de preocupar-nos només per les necessitats més immediates, sense pensar massa en el fi últim del nostre viure. Es tracta de pensar en les coses veritablement essencials de la nostra existència, per veure-les sota la llum nova de la Pasqua del Crist, que és creu i resurrecció, amor lliurat que es transforma en màximament fecund.

Ja l’Antic Testament recomanava la recerca de la Saviesa: “La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l'estima, es deixa trobar del qui la cerca” (Sav 6,12). I Jesucrit ens ha fet entendre que és Ell mateix aquesta Saviesa vinguda per instruir la humanitat. Aquesta “saviesa” a recercar amb humilitat i conversió de cor, ha d’animar el pensament de tots els cristians, i n’ha d’orientar les actuacions. I és que el cristianisme no ofereix consol a baix preu, sinó que és exigent i reclama una fe autèntica i una vida moral rigorosa de cada fidel cristià. Amb tot, sempre ens dóna motius d’esperança, perquè ens uneix a Déu Pare, que es revela ric en misericòrdia quan a la Creu ens dóna el seu Fill, l’Estimat, i ens mostra així el seu immens amor, que tot ho restaura.

Fem camí vers la Pasqua amb esperit de renovació total del nostre viure. Animem-nos a “tornar cap a Déu”. És hora de tornar a Déu, amb obres i de veritat. Ell no crida ni s’imposa, sinó que demana de cadascun de nosaltres l’humil silenci de l’escolta. El seu infinit respecte per la nostra llibertat no és una feblesa, sinó que ens tracta com a fills. Deixem en aquesta Quaresma que la seva Paraula, que és el Crist, toqui el nostre cor, i diguem-li al Senyor, amb el salmista, “torneu-me el goig de la vostra salvació” (Salm 50,14).

Així mateix, la Quaresma, per la seva íntima connexió amb la Creu del Senyor, és un temps privilegiat per a l’exercici de l’amor al pròxim. Temps de caritat activa. Ni un sol vas d’aigua serà oblidat, si es dóna amb amor i en nom del Crist (Cf. Mc 9,41). Hem de fer un esforç per transformar el dejuni i l’abstinència en una oportunitat per a la comunió solidària, sobretot amb els qui passen fam i també amb tots els crucificats de la terra, que tant ens han d’interpel·lar. “Cada germà que mor de fam pesa sobre la consciència de tots” deia l’estimat Papa Joan Pau II (Àngelus del 17.3.1985). Ajudem-nos a una autèntica i solidària “almoina penitencial” de la Quaresma i “no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1 Jo 3,18).

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell