En la temptació, Crist ens ve a salvar

“L’Església s’uneix cada any, durant quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al desert” (Catecisme nº 540), i en el primer diumenge, sempre se’ns proclama l’Evangeli de Jesús, temptat al desert de Judea. No podem perdre de vista, camí de la Pasqua, que el deixeble de Crist és un home i una dona temptat, perquè és feble i sobretot perquè és lliure. Déu ens tracta com a fills lliures, que sempre el poden abandonar, menysprear o fugir de la seva presència i del seu amor. Temptació no és pecat, sinó signe real de llibertat, de feblesa, de necessitat. La Pasqua ens farà lliures, sí, però ens cal aprendre a ser lliures, amb la llibertat dels fills de Déu. No ens planyem tant de com va de malament el món, sinó cooperem amb Crist a transformar-lo, començant per deixar que el seu Esperit Sant ens pugui transformar a cada un de nosaltres.

Les tres grans temptacions del desert ens recorden el pes i el poder real del mal en la història humana: podem equivocar les opcions fonamentals de la vida, i preferir les coses materials, “el pa”, oblidant que la Paraula de Déu és la que fa viure; podem cercar l’espectacularitat vanitosa o la comoditat narcisista, llençant-nos despreocupadament daltabaix perquè ens recullin; i podem acabar pactant i sucumbint a l’atracció del mal, abandonant Déu –màxima idolatria- per tal de posseir amb orgull tot el món, buscant una felicitat barata, al preu que sigui i dels qui siguin.

La Quaresma ens torna a assegurar que Crist ha vençut el diable per tots nosaltres i, si ens refiem totalment del poder del seu Esperit Sant, el Defensor, podrem vèncer totes les temptacions, ja que, pel baptisme i la confirmació, posseïm ja les primícies d’aquest Esperit. Ens caldrà, doncs, tot l’ajut del Crist vencedor, i tot l’exercici quaresmal, fins a la Pasqua, del triple camí de la conversió: l’oració, el dejuni i l’almoina (Mt 6,1-18), tal com l’Església ens ho ha recordat des del dimecres de Cendra. Examinem-nos, doncs, si preguem prou i sovint, amb confiança i abandó a les mans del Pare del cel; si aprenem a abstenir-nos de tantes coses supèrflues, per exercitar-nos en els combats més difícils i per tenir més fam de Déu i del seu amor; i  si compartim generosament dels béns que hem rebut perquè els pobres tinguin el que necessiten.

El Catecisme recorda solemnement que “el qui vol perseverar fidel a les promeses del seu Baptisme i resistir a les temptacions, vetllarà per adoptar els mitjans necessaris: el coneixement de si mateix, la pràctica d’una ascesi adaptada a les situacions trobades, l’obediència als manaments divins, la pràctica de les virtuts morals i la fidelitat a la pregària” (nº 2340). Que el Senyor ens vingui a salvar en les nostres temptacions, i ens acompanyi al llarg del nostre camí quaresmal!

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell