Grans objectius de conversió quaresmal

Durant la Quaresma no cessem de pregar perquè ens sigui concedida una autèntica conversió de cor, que ens ha de dur a un major amor a Déu i als germans. I cal que demanem una conversió de mires amples -no només dels petits defectes-, que tingui en compte els grans mals als quals per obra o per omissió potser hi cooperem, encara que no ho voldríem.

El Sant Pare Benet XVI en el seu “Discurs d’inici de l’any al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu” (9.1.2007) va fer-los presents quatre grans preocupacions seves, que acollides en temps quaresmal, ens poden ajudar a revisar el nostre pla de vida i a cercar camins de conversió a l’amor més gran.

1ª.- La primera preocupació del Sant Pare és la fam. Deia als ambaixadors: “¿Com no pensar en els milions de persones, especialment dones i nens, que no tenen aigua, menjar i habitatge? L’escàndol de la fam, que tendeix a agreujar-se, és inacceptable en un món que disposa de béns, de coneixements i de mitjans per a subsanar-ho”.

2ª.- La segona preocupació en l’actual escenari mundial són les dificultats per al desarmament, en particular “sobre les armes convencionals i les de destrucció massiva, que va acompanyat de l’augment de les despeses militars (…) Les qüestions de seguretat agreujades pel terrorisme, que cal condemnar fermament, han de ser tractades amb un enfocament global i clarivident”. Si no ens arméssim tant els governs podrien posar remei a moltes injustícies.

3ª.- La immigració constitueix una altra gran preocupació del Sant Pare, “ja que milions de persones es veuen obligades a deixar les seves llars o la seva pàtria, a causa de violències, o a cercar condicions de vida més dignes”. “Les migracions i els problemes que creen s’han d’afrontar amb humanitat, justícia i compassió”. Com ens interpel·la a nosaltres que som un país receptor d’immigrants?

4ª.- I en quart lloc, el Papa denuncia “els continus atemptats a la vida, des de la concepció fins a la mort natural”. “S’estenen també amenaces contra l’estructura natrural de la família, fundada en el matrimoni d’un home i una dona, així com els intents de relativitzar-la donant-li el mateix estatut que a d’altres formes radicalment diferents”. ¿Vetllem prou per una cultura de la vida i no de la mort, nosaltres que volem ressuscitar amb el Crist?

Aquestes preocupacions haurien de ser objecte de la nostra atenció, ara que ens encaminem cap a la Pasqua amb ànim de convertir-nos. Potser pensem que no estan al nostre abast, però d’alguna manera sí que ho estan. Ens pertoca compartir molt més solidàriament per eradicar la fam del món, així com denunciar i exigir dels governs que no cooperin amb l’armamentisme. Ens toca també acollir els germans emigrants, amb accions i de veritat, i renovar contínuament el nostre sí a la vida, vetllant perquè molts, tots, el puguin i el vulguin donar també.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell