“Sacerdots, testimonis de l’amor de Déu”
En aquest diumenge proper a la festa de Sant Josep celebrem el Dia del Seminari. És aquesta comunitat peculiar, que tendeix a reproduir la vida del Crist amb els seus apòstols, quan Ell anava formant-los a semblança seva, “perquè estiguessin amb Ell i per enviar-los a predicar, amb el poder d’expulsar els dimonis” (Mc 3,14-15).
Per tant el Seminari és sobretot un itinerari de vida, un ambient espiritual, una atmosfera que afavoreix i assegura un procés formatiu, de manera que els qui han estat cridats per Déu al ministeri sacerdotal puguin esdevenir, pel sagrament de l'Orde, una imatge viva de Jesucrist, el Bon Pastor.
És lògic que el Bisbe i tota la Diòcesi ens sentim responsables del Seminari diocesà perquè tingui el necessari i realment formi els sacerdots que avui l'Església necessita per ser fidel a la seva missió.
El lema el Dia del Seminari d’enguany ens concreta que els sacerdots són testimonis de l’amor de Déu. S’inspira en la primera Encíclica del Papa Benet XVI “Déu és amor”, que proposa aquest “programa” a tota l’Església, i també als futurs sacerdots.
L’amor no és, per als cristians, el fruit d’una decisió ètica ni la conclusió d’una idea filosòfica, sinó la resposta a l’amor amb què Déu ens ha estimat primer en Jesucrist.
Ell estimava els nens, les dones, els malalts, els més pobres. Estimava els pecadors, els qui s’havien allunyat de Déu. Estimava també els seus amics, els apòstols, i algunes persones més properes a la seva missió. I ens manà que estiméssim els enemics.
Estimà fins a l’extrem a la Creu, donant la vida per amor. Per això, els sacerdots han de ser testimonis d’un gran amor a Déu i un gran amor a la humanitat.
St. Agustí ho deia bellament: “Pasturar el ramat del Senyor, és un servei d’amor (officium amoris pascere)”. I al final de l’Evangeli de Joan és aquest el punt clau del ministeri apostòlic: “Simó, ¿m’estimes més que aquests?...Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo... Pastura les meves ovelles!” (Jo 21,15.17).
Els sacerdots, doncs, han de fer present l’amor de Jesucrist que salva. Han de viure d’amor i per amor, i només un amor molt gran i disponible envers tothom, serà creïble i atraurà cap a Déu i cap a la salvació. El seu celibat entregat serà segell d’aquest amor incondicional i fidel, com el del mateix Crist. I l’Eucaristia serà el seu gran oferiment a la comunitat i al món, a semblança del Crist. La caritat pastoral és el fonament de la missió del qui és la imatge viva del “Bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles” (Jo 10,11)
Convé que tots els fidels coneguin i estimin la identitat del ministeri sacerdotal, tal com avui ve proposada per l'Església, i enalteixin i estimin la vocació al ministeri i l'estatut de vida que es demana a tot futur sacerdot. Així, acompanyarem la formació sacerdotal amb la nostra pregària per les vocacions i especialment per aquells que en el nostre Seminari Major Interdiocesà ja s'estan encaminant al ministeri, amb vertadera donació de les seves vides.
Ells estan preparant la nova evangelització que l´Església necessita en aquest inici del tercer mil.lenni, la qual només pot brollar eficaçment d’un amor immens pel Crist i pel seu Regne. Encomanem els nostres sacerdots i els seminaristes perquè siguin realment testimonis de l’amor de Déu enmig nostre!.
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell