“Que es tornin a la part de Déu”

En la Quaresma de l’any Jubilar de Núria és bo recollir i recordar les paraules que la Santíssima Verge Maria ens adreçà el 3 d’agost de 1458, sota la figura d’una Nena que parlava amb confiança a uns nois, Jaume i Celdoni, pastorets de Riner, al Solsonès, lloc que des de llavors s’anomena El Miracle, i que ens ho deia a tots els cristians d’Urgell, puix llavors aquell territori formava part de la nostra Diòcesi d’Urgell, fins que es creà la diòcesi de Solsona el 1593.

El missatge de Maria al petit Jaume és clar: “Digues al poble que fasse professons, e que les fassen devociosament, e que’s confessen, e que’s convertesquen, e que’s tornen a la part de Déu, e que si’u fan Déu los ho relevarà. Digues-los que si no’u volen creure, mon fill los ho farà creure. No’y ha infant de quatre anys avant que no trosege lo meu fill”.

Per més que cal emmarcar-les en el seu temps, hi ha aspectes de les paraules de Maria que podem recollir nosaltres en aquesta Quaresma, camí de la Pasqua 2007. El missatge fonamental és “tornar a la part de Déu”, és a dir, convertir-se, “girar-se” vers Déu que és Amor, perquè puguem veure’ns tal com som de veritat, i alhora veure’ns molt estimats de Déu. Així no “trossejarem el seu Fill”, blasfemant o rebutjant-lo. Ens cal cercar apassionadament el rostre de Jesucrist, mirar-lo i deixar-nos mirar, perquè “la seva mirada, que és amor“ –com diu St. Joan de la Creu- ens transformi en homes i dones nous. És la mirada que féu plorar de penediment St. Pere, després de les negacions (Lc 22,61-62) i és la mirada que obra els miracles de la seva compassió.

També la Verge Maria ens recorda “que es confessin i es converteixin”, que demanem perdó, perquè en el sagrament de la confessió tornem a néixer, per la gràcia de l’Esperit Sant. Mirem de confessar-nos ara que s’acosta la Pasqua, ja que no podem celebrar la festa més gran, la Resurrecció del Senyor, “sense el vestit de noces” (Cf. Mt 22,11-14), amb la brutícia acumulada en el caminar de la vida. “Renteu-nos i serem més blancs que la neu” (Salm 50,9), i reprendrem amb alegria el camí del fill pròdig estimat i restaurat.

Quan Maria diu als nens d’El Miracle “que facin processons”, suggereix que hem de ser apòstols actius, que caminem, seguint el Crist, amb l’esperança de la fe. La processó pot indicar avui moments comunitaris de pregària i, sobretot, la trobada dominical amb tota la comunitat eclesial, per celebrar ”devotament” l’eucaristia, que és la pasqua setmanal. La processó també indica que ens hem de posar en marxa, davant el món que ens toca viure, sense avergonyir-nos mai de ser cristians, en tots els instants del dia i en tots els camps de la nostra vida. “Aniràs al davant el Senyor, a preparar els seus camins” (Lc 1,76), amb una presència visible i pública de la nostra fe. Donant testimoni, amb obres i de veritat, que pel baptisme ja hem ressuscitat amb el Crist.

Santa Maria, que és “refugi dels pecadors i auxili dels cristians”, des d’El Miracle i des de Núria, com des de tants santuaris i ermites, ens empeny pels camins de la renovació pasqual, “perquè siguem sants i irreprensibles als ulls de Déu… perquè siguem lloança de la seva glòria” (Ef 1,4.12).

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell