“Creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”  

Acaba l’any jubilar celebrat amb motiu dels 125 anys de la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre les Diòcesis i el Principat de Catalunya, i tots els Bisbes de Catalunya acabem d’adreçar un breu document als fidels, a manera de carta pastoral sinodal titulat «Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor ». És una crida a sortir de nou a sembrar l’Evangeli en el cor de la nostra societat catalana. Els Bisbes invitem a reflexionar tots els catòlics sobre com viure, com anunciar i com fer fructificar el do inestimable de la fe cristiana en les circumstàncies actuals, per tal de discernir els nous signes dels temps, escoltar la veu de l’Esperit, i alhora, fer-ho amb comunió d’Església, unint la veu del magisteri amb el sentir dels fidels.

La història de Catalunya ve marcada, i especialment en aquests darrers 125 anys, per una estela lluminosa de santedat i d’obres de caritat. Actualment, davant un enorme procés de canvi cultural i social, i quan la fe de molts sembla que faci crisi, ens cal convèncer-nos que som en un nou “estat de missió”, i que hem de tornar a sortir a sembrar la fe amb coratge i amb esperança, ja que és Crist mateix qui ens precedeix i actua en el cor dels nostres germans.

El document s’atura a reflexionar sobre el nou clima cultural on ens trobem immersos, marcat per l’immediatisme i la violència, però també sobretot per molts signes d’esperança que ens cal discernir, valorar i saber posar en relleu com a dons de la gràcia de Déu per a tots.

Un punt concret que el document exposa amb extensió és el lloc de la religió en els nostres estats moderns, marcats pel fenomen de la laïcitat. Si s’acull com a valor, sense malentesos ni decantaments sectaris cap al laïcisme, sinó amb diàleg esforçat i pacient, hi podrem trobar una nova situació social on els cristians hem d’aportar la nostra visió i la nostra col·laboració. Ens hem de sentir sobretot Església enviada per Jesucrist, amb renovada confiança en Ell. Això ens demana una acció pastoral centrada en el que és essencial, i el convenciment que no és possible evangelitzar sense haver estat primer evangelitzat.

Tots units, sumant forces en una comunió de fe dinàmica i respectuosa, malgrat una certa pobresa de recursos humans, de prestigi i d’èxit social, som requerits a un treball amatent de restauració d’allò que hem heretat i s’ha malmès i, al mateix temps, a l’edificació d’obra nova, de cara a l’esdevenidor. Si fem que la nostra Església sigui sempre “casa” de comunió, podrà ser “escola” de comunió enmig del nostre poble, i, ben unida en comunió, sortirà amb nou ardor i amb esperança a l’entusiasmadora missió que Jesucrist mateix li ha confiat.

Montserrat ens torna a indicar que si aportem tota l’aigua de les nostres il·lusions i esperances, projectes i problemes, valors i pecat, per l’acció de Jesús, a qui Maria continua pregant com a Canà, seran transformats en el vi bo i generós de la gràcia de Déu.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell