Homilia en l'ordenació dels diaques Pau i Juan Pablo

Andorra la Vella, 30.abril.2007

1.- Lectures: Act 6,1ss.; 1Tim 4,12-16; Jo 15,9-17

Som a la Pasqua! El temps de la joia i de l’amor que dóna fruit. El temps de la donació de l’Esperit Sant.

Jesús ve, el vivent, i ens omple de la seva alegria i ens encomana la seva mateixa missió, que ha rebut del Pare. I és Ell qui avui us omple del seu Esperit Sant per a una missió nova, corprenedora de tota la vostra vida, i que marcarà tota la vostra existència.

- Hem escoltat a la 1ª lectura dels Actes que les viudes no eren ateses i això fa que els apòstols despleguin el do del ministeri en l’Església, segons la voluntat del Crist: bisbes, preveres i diaques. Els pobres i ncessitats fan reaccionar als apòstols. I ens fan reaccionar també avui. Escoltem la veu dels més pobres.

- cal atendre els pobres i les viudes d’avui, sense discriminacions, amb caritat “imaginativa” de serveis i d’etructures de caritat, però sobretot d’amor, de misericòrdia i de calidesa en l’amor.

- Junts en comunió, som la imatge del Bon Pastor, amb carismes diferents.

- “Jo us estimo com el Pare m’estima”. Graveu aquestes paraules amb foc en el vostre interior. No dubtem mai, no podem dubtar mai de l’amor del Senyor (Cf. St. Agustí). Ell ens estima, amb un amor etern, fidel, misericordiós, restaurador...

- “manteniu-vos en el meu amor”.  És un programa de vida. Viure en l’amor; donar fruits d’amor... I viure sempre el ministeri com un ministeri d’amor. “¿M’estimes? Pastura!”

- “jJ no us dic servents, a vosaltres us he dit amics, perquè tot el que he sentit del Pare us ho he fet conèixer;  estimeu-vos com Jo us he estimat!”.

- “sóc jo qui us he escollit.”

2.- Gran alegria a la Diòcesi, al Seminari, a Andorra... per aquestes ordenacions.

3.- “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor” (Mt 20,26), heu posat en la vostra participació de l’ordenació.

Sigueu bons servidors /de l’Evangeli /i dels pobres,

Sempre a imatge del Bon Pastor, que “no ve a ser servit sinó a servir” i a donar la seva vida. Que Déu amb la seva misericòrdia us faci imatges vives del Crist, el Servidor de tots.

Des d’avui, sou “un homes consagrats a Déu”, sou els amics del Crist, i instruments seus. Ell ha de ser la vostra possessió... “Senyor heretat meva i calze meu; vós sou la meva possessió”. Ell us ajudarà i confirmarà amb l’Esperit Sant i amb el poder, que us regala sacramentalment.

Fer-se “petit”. Cf. Sta. Teresina, doctora, ho ensenya “com més sense mèrits, més petita, més a prop estem de l’amor actiu de Déu”

I us vull remarcar 4 aspectes del que és misteriosament fonamental de l’ordenació diaconal:

1.- Se us confia una Paraula. El Bisbe us lliura l’Evangeli de Déu (ell a qui l’hi van posar sobre les espatlles i el cap el dia de l’ordenació). Des d’ara, predicareu l’Evangeli, servireu, estimareu, acompanyareu les persones cap a la fe, entrareu en contacte amb la catequesi i amb tantes converses de fe...  i així us anireu configurant al Crist, Mestre i Servidor de tots.

Porteu l’Evangeli sempre al cor. “Creieu el que llegiu, ensenyeu el que creieu i practiqueu el que ensenyeu”, tal com s’expressa el ritual de l’ordenació.

2.- Sou fets servidors dels pobres. Viviu l’opció preferencial pels pobres (i pels joves, afegia Joan Pau II a Puebla); l’opció que tota l’Església està cridada a viure i a manifestar. El model de vida és el Crist, el pobre per excel·lència, i l’amic dels pobres... Tot diaca -i per tant tot sacerdot i tot bisbe-, té l’encàrrec de part de Déu d’estimar i servir els pobres sense defallença. Sou d’ells. Tenen drets sobre vosaltres.

Tantes pobreses ens reclamen avui... Doneu-vos sense guardar-vos res, assumiu la Creu i amb un estil de vida coherent, atraient...

3.- Avui acolliu el celibat com un do i una promesa; també com una tasca de les vostres vides, obertes a la missió. Heu de ser tots de Déu i tots dels homes; sense guardar-vos res... CXelibet i pobresa; celibat i obeidència casen molt bé. Per això l’Església aquí demana que hagin rebut aquest do, els qui ordenarà de preveres i de Bisbe. Estimeu molt el celibat que prometeu “enmig de l’Església” i viviu-lo sempre com a do d’amor, “per amor i només per amor”, per assemblar-vos al Crist l’Espòs fidel de l’Església. Amb cor lliure; amb cor disponible; amb cor de pobre; amb cor misericordiós... sempre promptes a tota amistat sense quedar-ne presoners. Units a Crist, l’únic gran tresor de la vostra vida afectiva, i personal.

4.- I avui us “incardineu en aquesta Diòcesi d’Urgell, antiga, noble, feta de sants i de laics i prevres molt humils. Amb sants bisbes sants preveres, sants laics i sants màrtirs... En aquests moments agraïm molt la vostra donació a la Diòcesi d’Urgell. Avui us hi incardineu. No és només una realitat jurídica, sinó espiritual. Tot el que és nostre us ho donem, i tot el que és nostre vosaltres per la força de l’Encarnació del Crist i de la seva Santa Resurreció, us ho feu vostre.

Gràcies a les vostres famílies de Castelló i de Bogotà.

I també gràcies als feligresos de les parròquies on heu fet camí durant el temps de Seminari i les que a partir d’ara servireu com a diaques. Sigueu bons treballadors de l'Evangeli enmig del poble que el Senyor us confia, especialment els més pobres!

Preguem per les vocacions. Ahir n’era la jornada, però no s’acaba en un dia... Pregària fidel i constant.

En l’homilia de la celebració eucarística amb que el Papa Benet XVI va iniciar el seu ministeri petrí, deia “No hi ha res més bonic que haver estat atrapats, sorpresos, per l’Evangeli, per Crist. Res més bell que conèixer-lo i comunicar als altres l’amistat amb ell” (citat al nº 84 el recent document Sacramentum Caritatis). Que Déu Pare us ompli del seu amor i de la seva alegria!

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell