Perquè tinguin vida i vida abundant

A prop de la Pasqua, l’Església ha consagrat el crisma i els sants olis que s’utilitzaran durant l’any en la vida sacramental de l’Església, per fer arribar a tots la gràcia de Jesucrist. En aquell mateix dia, els sacerdots van renovar les promeses fetes el dia de la seva ordenació. En la Vetlla Pasqual i durant la cinquantena que la segueix, els cristians som invitats a renovar la nostra professió de fe baptismal. Tot fa visible, que és bo que visquem durant la Pasqua, la renovació dels compromisos de fe, de vida i de servei que volem anar mantenint al llarg de l’any, amb fidelitat al Senyor. En el fons es tracta de viure una espiritualitat més joiosa i més pasqual, més centrada en l’amor que brolla de la mort i la resurrecció del Senyor. “Poseu el cor en allò que és de dalt... La vostra vida està amagada en Déu juntament en el Crist”, ens ensenya Sant Pau (Col 3,2-3).

El Senyor ha ressuscitat! Aquesta veritat única i trasbalsadora (kerigma) que va capgirar la vida dels primers Apòstols, de les dones, de les primeres comunitats cristianes... que va impulsar els màrtirs i sostenir els confessors... continua canviant i donant sentit a la vida dels seguidors del Senyor arreu del món. I també de nosaltres. Aquestes paraules anuncien un esdeveniment que traspassa els temps i la història, i que és el fonament de la nostra fe.

Jesús ha vençut la mort i ha aniquilat totes les pors, ha il·luminat les foscors i ha arribat a tots els inferns... per omplir-los de la seva llum i de la seva pau. Tot té sentit i tot és gràcia. La història humana té sentit i direcció, no fracassarà, ja que es dirigeix vers la Vida plena que el Crist ha inaugurat. I des del Pare, ens atreu vers Ell, amb llaços d’amor i de perdó. El Bon Pastor diu: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir” (Jo 10,10).

Pasqua ha de ser per a tots un reclam a ressuscitar personalment i comunitàriament a una vida nova, per lloar Déu amb un càntic nou i agrair la vocació rebuda de ser els seus amics, els seus íntims, que coneixen els secrets del Regne i tenen una relació única amb el Pare del cel. I alhora ser el seu poble, destinat a ser llum per a tota la humanitat.

I Pasqua ha de ser per a tots, també, un reclam a fer néixer vida nova i autèntica al nostre entorn. Una vida trasfigurada per l’amor de Déu. El temps pasqual és el temps apostòlic per excel·lència, perquè amb el do de l’Esperit Sant, els apòstols s’adonen que són això, apòstols, que significa “enviats”.

Ser i actuar brollen indissolublement units del misteri pasqual del Crist. Deixem-nos conduir pel seu Esperit Sant i podrem fer les mateixes obres d’amor que Ell, tindrem en nosaltres el seu coratge, i anunciarem el Regne de Déu amb la seva mateixa autoritat i convicció.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell