Confiem-nos al Sagrat Cor de Jesús

Som al juny, el mes en què tradicionalment ens encomanem a la misericòrdia amorosa de Jesucrist, en la seva imatge del Sagrat Cor de Jesús, font de la nostra total confiança. La jaculatòria “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!” ha d’omplir de sentit la nostra intercessió, i ha d’estar més present durant tots aquests dies, amb amor, i com unida a la nostra respiració. Perquè volem viure en la confiança que dóna sentit a tota la nostra vida. I just en aquests dies primers de mes he participat a Barcelona en un Congrés sobre el Sagrat Cor de Jesús Font de Vida, “Cor Iesu, Fons Vitae”, per celebrar els cinquanta anys de l’encíclica del Papa Pius XII, “Haurietis acquas”, que va marcar un gran influx teològic i espiritual respecte a aquesta devoció major de tota l’Església.

Del Cor de Jesús, símbol particularment expressiu de l’amor diví, travessat per la llança d’un soldat (cf. Jo 19,33-34), brollen dons abundants per a la vida del món: “Jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir” (Jo 10,10). Aquests són els dons que recordava el Papa Pius XII en la seva encíclica: la mateixa vida del Crist, l’Esperit Sant, l’Eucaristia i el sacerdoci, l’Església, la seva Mare Maria, i la seva oració incessant per nosaltres (cf. nn. 36-44).

Sempre, però encara més intensament en aquest mes de juny, intentarem viure la unió amb els sentiments tan grans i tan nobles que omplien el Sagrat Cor de Nostre Senyor Jesucrist. Ell era ple d’amor al Pare, i se sabia eternament estimat pel Pare: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jo 15,9).  És una veritat de fe que commou, i que pot i ha d’omplir tota la nostra vida de confiança. Cal que escoltem molt endins aquest “Jo t’estimo!” dirigit a cadascú, perquè ens ho diu Aquell que s’ha proclamat “benèvol i humil de cor” i en qui trobem el repòs que tant anhelem (Mt 11,29).

A prop del Cor de Crist, el cor de l’home aprèn a conèixer el sentit veritable i únic de la seva vida i del seu destí, a comprendre el valor d’una vida autènticament cristiana, a evitar certes perversions del cor humà i a unir l’amor filial envers Déu amb l’amor al pròxim. Així –i aquesta és la veritable “reparació” demanada pel Cor del Salvador- sobre les ruïnes acumulades per l’odi i la violència s’hi podrà reconstruir la tan desitjada civilització de l’amor, el Regnat del Cor de Crist (Cf. Carta de Joan Pau II al General dels Jesuïtes 5.X.1986).

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és “reparació” de les ofenses que en el món se li fan a Déu. Els pecadors no volen lliurement acollir aquest amor. I això “fa patir” Déu, i ens hauria de fer patir a nosaltres una mica més. Sta. Teresina sofria perquè l’Amor no era estimat. Reparem nosaltres amb obres d’amor, els desamors de molts, el pecat dels qui s’allunyen de Déu. I també, la devoció al Cor de Jesucrist ens porta a una “consagració” a Ell, a oferir-li tot el que som i el que podem. Quan un rep molt, queda atret, queda captivat per aquesta infinita condescendència, i no pot sinó estimar, consagrar-se a aquest amor. Oferim-nos al Sagrat Cor, ja que com diu el Papa Benet XVI “el costat traspassat del Redemptor és la font en la qual hem de pouar per assolir el veritable coneixement de Jesucrist i experimentar més a fons el seu amor”.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell