“Corpus” ha de significar “amor concret”

En la diada del Corpus, l’Església celebra el goig de viure sempre de l’Eucaristia i per a l’Eucaristia. El Papa Benet XVI comença així la seva recent Exhortació apostòlica sobre l’Eucaristia “Sagrament de la Caritat”: “La Santíssima Eucaristia és la donació que Jesucrist fa d’ell mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada home. En aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor “més gran”, aquell que impulsa a “donar la vida pels seus amics” (cf. Jo 15,13)... De la mateixa manera, en el Sagrament eucarístic Jesús segueix estimant-nos “fins a l’extrem”, fins a la donació del seu Cos i de la seva Sang... Quina admiració ha de suscitar el Misteri eucarístic en el nostre cor!”. 

També recentment a Aparecida (Brasil) el Papa ens deia que "l’encontre amb Crist en l’Eucaristia suscita el compromís de l’evangelització i l’impuls a la solidaritat; desvetlla en el cristià el fort desig d’anunciar l’Evangeli i de testimoniar-lo en la societat perquè sigui més justa i més humana,... ja que l’Església és advocada de la justícia i dels pobres, precisamente perquè no s’identifica amb els polítics ni amb els interessos de partit".

En aquesta Diada del Corpus sempre hi celebrem la Diada de la Caritat, i l’acció de gràcies pel servei que Càritas Diocesana va realitzant al llarg de tot l’any. L’Església, essent fidel al seu Senyor Jesucrist, viu per a estimar, i la Caritat és una tasca intrínseca de tota l’Església, i forma part essencial de la seva missió originària, igual que el servei de la Paraula i dels Sagraments. No ha estat casual que en la primera Encíclica del Sant Pare Benet XVI, “Déu és amor”, hi trobem una clara referència al que Càritas és i al que està cridada a ser, ja que tota la segona part del document programàtic del pensament del Papa i del seu pontificat, tracta de “Caritas, l’exercici de l’amor per part de l’Església com a ‘comunitat d’amor’”.

Escoltant i posant en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon Samarità (Lc 10,25-37), ens adonem que la caritat cristiana és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Però una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe.

La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i a actuar en conseqüència, i això fet com a comunitat cristiana, amb programació, previsió i col·laboració amb altres institucions semblants. Perquè la caritat cristiana que intentem viure des de Càritas no vol actuar per altres objectius que no sigui estimar les persones amb un amor gratuït, que certament ve de Déu, que no imposa la fe a ningú però sí que la proposa des de l’amor compromès. De tal manera que tots els membres de Càritas donin testimoni creïble de Crist amb la seva actuació, i sobretot amb el seu exemple personal i comunitari.

Càritas diocesana som tots. I Càritas, Corpus, Eucaristia... signifiquen “amor concret”, l’amor “més gran” de Crist que es fa present.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell