Què és un Bisbe i per a què serveix? (i 2)

La setmana passada us començava a explicar el que li responia a una noia jove quan em va fer de cop aquesta pregunta -què és un bisbe i per a què serveix?- en una reunió. I avui continuo la meva resposta, ja que durant aquest més de juliol es compleixen els sis anys del meu ministeri episcopal a Urgell.

M'impressiona poder ser "sentinella" del poble, com diu el profeta Ezequiel (33,7), i poder "veure" molt més de prop la riquesa de dons, de ministeris, de serveis, de sofrences i d'esperances, d'amor, que hi ha en la nostra Església. Quantes confidències he rebut ja durant aquests anys, quantes visites que m'han ofert una visió més real de molts llocs que abans m'eren desconeguts i que ara em són propers, perquè hi viuen i hi treballen pel Regne de Déu els meus amics, els preveres, els religiosos i religioses, i moltes comunitats fervoroses i compromeses de laics i de famílies cristianes. La vida eclesial és tan rica de dons! El ministeri del bisbe té la sort de conèixer de prop el treball secret de l'Esperit al si de la comunitat eclesial, i per això en dono contínuament gràcies al Pare del cel. Jesús em continua ensenyant que són els petits el qui coneixen el Pare i acullen el seu Regne (cf. Mt 11,25).

Encara hi ha el gran tema d’Andorra. Compaginar ser Bisbe i Copríncep, cap d’estat d’una nació petita, que sempre ha trobat en el seu copríncep episcopal el valedor dels seus drets. Jo això ho intento viure com una extensió del meu ministeri pastoral: és per a ajudar els andorrans que accepto ser el copríncep i exercir les tasques de Cap d’estat tan bé com puc. I m’hi preparo, i em reviso...

També hi ha les dificultats i la creu, tot allò que fa sofrir en l'exercici del meu ministeri. Veig que no puc arribar a tots els qui voldria, i que el Senyor no és prou conegut ni estimat. M'adono en concret dels efectes de la crisi cultural que colpeja especialment la gent jove. També descobreixo que ens manquen vocacions sacerdotals i vocacions d’especial consagració a donar la vida per Crist, del tot i per sempre. I també fan patir les febleses pròpies i les dels altres, així com certes critiques i desqualificacions, sobretot pel que revelen de poca esperança cristiana i perquè tornen a aparèixer els profetes de desventures, de què parlava Joan XXIII. Costa tant fer entendre el que portes dintre, i fer les coses a gust de tothom. Però és Crist qui m’ha de jutjar i trobar acceptable. Jo no sé si ho encerto sempre en les maneres, però desitjo ser fidel a Crist i servir l'Església, les persones i les comunitats, tots els homes i preferentment els més sols i necessitats. I espero que el qui m'ha cridat a servir-lo en el ministeri sacerdotal, em perdonarà les mancances i em donarà les forces necessàries per "guardar el tresor de la fe" (1 Tim 6,20), "arribar a la maduresa i estar sempre a punt per a tota obra bona" (2 Tim 3,17).

Vosaltres, els fidels d’Urgell, que formeu el gruix de la milícia cristiana, continueu pregant pel vostre bisbe i per tots els bisbes d'arreu del món. I sapigueu que estem ben units en el Senyor a qui tots estimem i servim. Us beneeix amb afecte, 

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell