El cristianisme és una opció positiva

L’estiu passat durant el seu quart viatge internacional, aquest cop a la seva Baviera natal, el Papa Benet XVI va fer pública una entrevista a les televisions alemanyes, en la qual va tornar a sorprendre gratament per la profunditat i claredat de les seves reflexions davant la càmera, i pel to positiu i encoratjador del seu missatge. En resum em vaig quedar amb una expressió rotunda seva: “El cristianisme no és un cúmul de prohibicions sino una opció positiva”.

Hem de fer els possibles per destacar la dimensió de plenitud i ben positiva que aporta la nostra fe a les nostres vides, i saber-ho explicar a les generacions que ens vénen darrere. ¿Seria jo el mateix sense creure en Jesús? ¿Hauria estimat igual i fet els mateixos sacrificis o hauria mantingut les promeses donades, sense tenir fe? ¿M’ha ajudat realment l’amor de Crist, l’oració i la participació freqüent a l’Eucaristia..., a ser més persona i a viure més content? Segurament tots veiem com hem crescut gràcies a la fe. El que cal és explicar-ho, destacar-ho oportunament, i fer-ho entenedor per als qui ens envolten.

Els Bisbes catalans hem dit recentment en el nostre document Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor que “animem els fidels cristians a no avergonyir-se mai de ser deixebles de Jesús i, a donar-ne testimoni des de la proximitat, des de la comprensió, des de la voluntat de salvació, imitant el Crist que no va venir a condemnar el món sinó a salvar-lo (Jo 12,47). En aquest moment de tantes polèmiques, esdevenen actuals les antigues recomanacions de sant Joan Crisòstom, comentant les paraules de Jesús, “Jo us envio com ovelles enmig de llops” (Homilia 33,1): “Mentre som ovelles, triomfem i, encara que ens assetgin llops incomptables, els guanyem; però si ens tornem llops, som vençuts, perquè ens veiem privats de l’auxili del Pastor. El nostre Pastor pastura ovelles, no llops. Aleshores t’abandona i se’n va, perquè no li permets de manifestar el seu poder” (nº 7).

¿Podem oferir l’Evangeli “essent llops”? ¿des d’un to de reny o de crítica, amb un to crispat i negatiu? A vegades, per tal que un malalt reaccioni, els qui l’estimen l’han d’alertar dels perills que pot córrer si no actua de seguida, i dels mals que li poden sobrevenir en conseqüència. Però sempre serà millor cuidar la salut per viure amb major qualitat de vida, i atreure cap al camí del bé amb suavitat i per ser més semblants al Pare del cel. Ho saben molt bé els pares i educadors. Convençuts que estem tots cridats al bé, a la joia i a la felicitat, ens cal mostrar la bondat de fer cas al missatge evangèlic, i la plenitud de joia que podrà gaudir el qui segueixi el Crist, amb coratge i sense reserves.

Jesús coneix millor que ningú el mal i el dolor que comporta el desordre personal i humà del pecat, i que n’és de dur viure sense la fe com a referent de vida, sense prendre cap opció definitiva i compromesa. Però el Senyor té paciència, sap esperar, ens fa arribar la seva veu que ens crida cap a la perfecció, suaument, empenyent-nos a través del seu Esperit. Demanem la gràcia de seguir Crist, optant pel camí que porta a la vida, a la joia i a la realizació personal, sempre de forma positiva i amb convenciment.

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell