Contemplar i imitar els màrtirs
“Els sants són els veritables portadors de llum en la història, perquè són homes i dones de fe, esperança i amor” afirma el Papa Benet XVI a l’encíclica “Deus caritas est” n. 40. El proper dilluns dia 13 d’agost celebrarem joiosament al nostre Bisbat d'Urgell la festa dels beats preveres màrtirs de La Pobla i de Salàs, beatificats fa dos anys a Roma, i enguany amb culte públic de l’Església envers les seves despulles santes, traslladades a la Catedral de La Seu d’Urgell el desembre passat. Els set preveres màrtirs Josep Tàpies, Pasqual Araguàs, Silvestre Arnau, Josep Boher, Francesc Castells, Pere Martret i Josep-Joan Perot són els millors fruits del presbiteri urgellenc. Ells ens alerten d’una vida muntada en el relativisme moral, en el materialisme o en la indiferència envers Déu.
Per més que no tothom ho vulgui veure així, els màrtirs estan per damunt de les tràgiques circumstàncies que els van dur a la mort. Amb la seva beatificació es tracta, abans de res, de glorificar Déu per la fe que venç al món (cf. 1Jo 5,4) i que transcendeix les foscors de la història i les culpes dels homes. Els màrtirs “van vèncer en virtut de la sang de l'Anyell, i per la paraula del testimoniatge que van donar, i no van estimar tant la vida que els fes por la mort” (Ap 12,11).
Per això escrivia Joan Pau II: “Vull proposar a tots, perquè mai no s'oblidi, el
gran signe d'esperança constituït pels nombrosos testimonis de la fe cristiana
que hi ha hagut en l'últim segle, tant a l'Est com a l'Oest. Ells han sabut
viure l'Evangeli en situacions d'hostilitat i persecució, sovint fins al
testimoniatge suprem de la sang. Aquests testimonis, especialment els que han
afrontat el martiri, són un signe eloqüent i grandiós que se'ns demana
contemplar i imitar. Ells mostren la vitalitat de l'Església; són per a ella i
per a la humanitat com una llum, perquè han fet
resplendir en les tenebres la llum de
Crist. Més radicalment encara, demostren que el martiri és l'encarnació suprema
de l'Evangeli de l'esperança” (“Ecclesia in Europa” n.13).
El que a Urgell ja vam poder viure fa dos anys, s’esdevindrà el proper 28 d’octubre a Roma, quan seran 498 els qui l’Església reconeixerà que van morir com a màrtirs, i els declararà beats, testimonis heroics de l’Evangeli. Dos bisbes, diversos sacerdots seculars, nombrosos religiosos -agustins, dominics i dominiques, salesians, germans de les escoles cristianes, maristes, distints grups de carmelites, franciscans i franciscanes, adoratrius, trinitaris i trinitàries, marianistes, missioners dels Sagrats Cors, missioneres filles del Cor de Maria-, seminaristes i laics, joves, casats, homes i dones. S’afegiran, així, a la llarga llista dels qui van donar la seva vida per amor a Jesucrist en aquella Espanya que patia una sagnant persecució religiosa als anys trenta del passat segle XX. Ells han donat glòria a Déu amb la seva vida i amb la seva mort i es converteixen per a tots nosaltres en signes d'amor, de perdó i de pau. Els màrtirs, en unir la seva sang a la de Crist, són profecia de redempció i d'un futur diví, veritablement millor, per a cada persona i per a la humanitat. Que ells preguin per les Diòcesis i les Congregacions religioses, ens animin a ser testimonis coherents de la nostra fe i ens animin a ser sants i a voler donar respostes radicals en el nostre seguiment de Jesucrist.
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell