Donem un missatge positiu sobre la família
Ha fet un any de la vinguda del Sant Pare Benet XVI a València per a celebrar la Vª Trobada Mundial de les Famílies. Foren unes Jornades inoblidables per a tots els qui hi vam poder participar i per a tot el país, l’oportunitat clara i pública de proclamar la bona notícia de l’Evangeli de Jesús sobre la família, amb l’estil suau i propositiu de Benet XVI, i ocasió privilegiada per a fer conèixer de nou la bellesa de la vocació matrimonial.
Certament que hi ha una “bona notícia” a propagar avui sobre la família i la vida, ja que la família és la llar de l'amor, humanitzador i fecund, i que viure això és possible i és necessari! Sempre ha estat important anunciar amb cura i amb vigor l'Evangeli de la família, però avui això ha esdevingut particularment urgent. El nostre poble aprecia molt la família; els joves la valoren i desitgen crear una família feliç, malgrat les dificultats. Malgrat que alguns sembla que vulguin desfigurar la realitat mateixa del matrimoni davant de les noves generacions, creiem que ser espòs i esposa, pare i mare, és imprescindible per a formar una llar sobre la base del matrimoni.
El matrimoni és la manera específica amb què els esposos són deixebles de Jesús. Es tracta d'una vocació inscrita en la realitat de la persona que, en tant que home o dona, tendeix a una comunió de vida i d’amor, capaç d’instaurar en el món una força creadora de vida humana semblant a la del mateix Creador, com a imatge viva de l'Amor originari que Déu és.
El lema de la Trobada de València era “La transmissió de la fe en la família”. Així se’ns recordava que la família és el lloc idoni per a acollir els fills i per a cuidar de la seva salut corporal i espiritual: és l'àmbit de l'ecologia humana, santuari de la vida i esperança de la societat. Una Església més conscient que ha de ser evangelitzadora, com els bisbes catalans hem invitat en el nostre recent document “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”, passa per la família com a institució bàsica per a transmetre la fe (cf. nº 5).
La transmissió de la fe pot trobar en la família un entramat de comunicació, afecte i exigència que permet fer-la vida. En l'àmbit de les relacions personals es produeix el despertar religiós que tan difícilment s'assoleix en altres circumstàncies. Igualment, és un lloc privilegiat per a aprendre l'oració, ja que en la família, la pregària s'uneix als esdeveniments de la vida, ordinaris i especials. L'oració familiar és germen i inici del diàleg de cada home amb Déu. El si de la família és el primer lloc natural per a la preparació dels sagraments, que santifiquen els esdeveniments bàsics que constitueixen la història mateixa de la família: el naixement dels fills, el seu creixement, el matrimoni i la mort dels éssers estimats. D'altra banda, la mateixa família, com a “església domèstica”, està indicant a tot el poble de Déu com hem d'entendre la comunió eclesial que l'anima. Perquè l'Església és la família dels fills de Déu, -“una família de famílies”, deia Joan Pau II- on ens aplega una fraternitat que es basa en la paternitat divina i en la maternitat eclesial, i on cada membre és valorat pel que és i no pel que fa o té. Difonguem la positivitat que té la revelació de Jesús sobre el matrimoni i la família.
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell