L’ideal de la Mercè
La festa de la Mare de Déu de la Mercè redemptora de captius, que demà commemorem amb joia, ens ajuda a redescobrir els grans ideals cristians en aquest temps de recomençament del nou curs. Necessitem que la Mare del cel inspiri la nostra vida per posar-la totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat.
El “descens” de la Mare de Déu a Barcelona per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII és font de la nostra alegria i del nostre consol. Tres catalans estan als inicis d’aquest moviment religiós medieval, que tindrà tanta projecció mundial en el futur: St. Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs i que podien perdre la seva fe; un gran frare predicador St. Raimon de Penyafort, superior del convent de Sta. Caterina de Barcelona i home de consell; i el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els presta tota la seva protecció. La Verge Maria els va inspirar una vivència real i concreta de la paràbola del judici final segons el Crist mateix: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, que revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40).
L’”ideal de la Mercè” que Maria impulsa consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb la pregària, la negociació i, si convé, amb la donació de la pròpia llibertat a canvi de la dels germans empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix, del qui ha delinquit, del qui ens critica o ens fa mal. ¿No creieu que és ben actual aquest “ideal”?
És bo que aquests dies, amb tots els qui treballen en la pastoral penitenciària, li presentem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món. Ella és la Mare pobra, que sap què és viure en el desarrelament, no trobar estatge, ser rebutjada, viure refugiada a Egipte, i haver de tirar endavant amb l’ànima en suspens. Maria coneix bé els qui ara malviuen a les presons, les seves famílies -que pateixen tant-, i en té gran pietat. Maria sap bé el dolor de les víctimes i les immenses conseqüències negatives que els delictes han originat. Però segur que, trencant aïllaments severs i reixes, deixarà passar a mans plenes i sense distincions la gràcia amorosa i guaridora del seu Fill, i que ens ensenyarà a tenir amb tothom entranyes de misericòrdia.
La Mare de la Mercè donarà coratge als capellans de presons i als voluntaris cristians que col·laboren amb ells, sabrà donar encert, saviesa i humanitat als funcionaris, il·luminarà els cossos legislatius de les nacions, i inspirarà els governants i els responsables de les institucions penitenciàries perquè legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència, apostin per alternatives menys doloroses que la presó, i no abdiquin de l'ideal de restauració personal i de reinserció social. Així avançarem pel camí de la justícia restaurativa, perquè pel poder de Déu, finalment el perdó venci a l'odi i la indulgència a la venjança.
Santa Maria, Mare de la Mercè, doneu-nos amor, coratge i esperança!
+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell