Tornant de Sibiu

Fa poc que he retornat de la ciutat romanesa de Sibiu, on he participat amb molt d’interès en la IIIª Assemblea Ecumènica Europea. Més de 2.500 persones aplegades per pregar junts, reflexionar, conèixer-nos millor i trobar punts d’encontre per a reprendre el treball essencial de l’ecumenisme, la recerca humil de la unitat de tots els cristians. Perquè la desunió entre els cristians és un gran pecat que escandalitza i dóna un dolorós contratestimoni de la fe. I junts podrem aportar una “ànima” a Europa, de la qual n’està tan necessitada.

A Sibiu, sobretot, s’ha renovat el compromís de les Esglésies Europees per caminar vers la unitat, i en el Missatge final de l’Assemblea hi ha una desena de propostes més concretes per anar treballant durant els pròxims anys. Encara se n’hi podrien afegir d’altres, com arribar a acords en temes teològics fonamentals, com és el ministeri eclesial.

A vegades sembla com si en l’ecumenisme hi hagués un cert cansament i una falta de fervor, i es manté viu el dolor de no poder compartir encara la taula eucarística, però Déu continua sorprenent-nos i segueix realitzant prodigis extraordinaris. Arrosseguem segles de baralles i desunió, i ara ens cal refer la confiança, conèixer-nos millor, perdonar-nos mútuament i eliminar tants prejudicis mutus i tants recels. Al nostre país, fins fa poc, hem tingut un coneixement molt limitat de les altres comunitats eclesials, de les seves tradicions i sensibilitats. Ara, millorarem en això degut a la immigració, així com al sentit de globalitat del món on vivim, que tot ho fa més proper, també les diverses Esglésies cristianes. I si ens estimem, progressarem en la bona direcció, la que el Crist demanava: “Pare, que tots siguin u...” (Jo 17,21).

Es tracta de conèixer els anglicans i protestants, els ortodoxos i els greco-catòlics, els evangèlics i els presbiterans, amb els diversos ritus i tradicions, més enllà del que trobem als llibres. Ja que quan ens coneixem entrem en la sensibilitat de l’altre, i cauen els prejuicis. Amb els contactes personals i el respecte pels valors que l’altre també creu i vol aportar, amb serveis de caritat viscuts en comú, ens farem més capaços d’estimar-nos i d’anar convergint en la unitat tal com Jesucrist la voldrà realitzar. I també cal una purificació de les estructures, per recórrer el camí de la senzillesa evangèlica i de la superioritat de Crist per damunt de tot i de tots. En el fons es tracta de viure un “ecumenisme espiritual” com proposava Joan Pau II el gener de 2003.

A l’Assemblea de Sibiu jo vaig proposar dues coses que estarien realment al nostre abast. La comunió solidària de tots amb els nostres germans de Terra Santa, que guarden els Sants Llocs del Crist, i la determinació a celebrar la Pasqua en una mateixa data, si convé, acceptant tots la dels ortodoxos.

Van ressonar a Sibiu, i han de continuar ressonant entre nosaltres, els crits del 1999 a Bucarest, quan la multitud, veient junts al Papa Joan Pau II i al Patriarca de Romania Teoctist, els aclamaven i es comprometien al crit de “Unitate!, Unitate!”. La recerca de la unitat ha de marcar el nostre viure cristià!

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell