Homilia del Bisbe Joan Enric en l'ordenació del nou prevere Mn. Jordi Profitós, a Balaguer el 12 d'octubre de 2007
1. Un gran sentiment de joia cristiana omple avui aquesta sagrada nau. Un diaca és cridat pel Crist a esdevenir ministre seu, per a l'Església i per al món. I això després de 17 anys d’exercici del diaconat i de vivència del celibat.
Joia
per a la comunitat de tota
Joia teva Mn. Jordi, perquè el Senyor Jesús, avui i ara, et fa la gran confiança de cridar-te perquè li siguis un apòstol ferm i un servidor de tots els homes, segons l'estil del seu Cor Sagrat. Joia de la teva mare i de la teva família i dels amics, de tots els balaguerins, on tant t’estimen.
Joia de tots els cristians de la nostra Església particular d’Urgell que veu com creix el seu presbiteri i abasta un nou prevere que intensificarà la seva dedicació als cristians i a tothom.
Joia per a mi, -que he estat constituït bisbe per a vosaltres, per pura gràcia-, perquè el meu ministeri episcopal esdevé màximament eficaç quan, per la força de Déu, ordeno nous ministres que participin del meu sacerdoci dins el presbiteri i nous servidors en tota classe de diaconies i de comunitats.
Joia, sobretot, de tota l'Església, perquè un cop més el seu Senyor li és fidel, i no la deixa sense pastors que li prediquin la seva Paraula, que celebrin la fe i que la guiïn amb amor i fortalesa. "Ell sempre continua fidel, encara que nosaltres no li siguem fidels" (2Tim 2,13). I pel do del seu Esperit Sant, edifica avui l'Església Diocesana, i en ella i a partir d'ella, l'Església Catòlica una i única, amb el carisma del ministeri presbiteral.
L'Esperit Sant, que és l'Esperit de Jesucrist Ressuscitat, realment present en la nostra assemblea de pregària i d'acció de gràcies, continua indicant-nos que li separem aquest germà nostre "per dedicar-lo a l'obra a què Ell l’ha cridat" (cf. Ac 13,2).
2.
Hem escoltat com a l’Evangeli el Senyor ens crida a viure units a Ell, “com les sarments al Cep”, i ens dóns el coratge de saber que som els seus amics, si fem el que Ell ens mana. I ens mana que ens estimem els uns als altres, com Ell ens ha estimat.
Contínuament ens hem de posar a l’escola de l’amor, per aprendre del Crist què vol dir estimar el Pare, ab tot el cor i tota l’ànima; per servir amb alegria els germans; per perdonar tothom; per cooperar a edificar el seu Regne enmig de nosaltres.
3. Un prevere és un home que dedica tota la seva vida al servei de les comunitats cristianes, anunciant i fent present l'obra de Crist, el seu amor i la seva total donació per a la vida de tots. És també un home que viu l'estimació a la comunitat en la pregària i en el celibat, i que dedica tot el qual ell és, i té, i pot, a servir tothom amb una caritat pastoral ardent.
El
prevere
rep
l'ordenació
de
mans
del
Bisbe,
i
en
comunió
amb
ell
i
amb
els
altres
preveres
del
presbiteri
realitza
un triple
servei
i
una triple missió:
-
fa arribar l'Evangeli
de
Jesucrist
a la vida de les persones,
descobrint-los
els
signes
de l'amor de
Déu
-
celebra
els
sagraments,
fent
reals
els
gestos d'amor i de
salvació
de
Crist,
l'únic
Gran
Sacerdot
de la
Nova
Aliança.
I
especialment
presideix
l'Eucaristia,
donant-nos
la vida de
Crist
perquè
transformi
i
ompli
del
seu
amor els
nostres
pobres cors. I perdona els pecats perquè ens renovem en Crist.
-anima la
comunitat
cristiana.
Guia
i
aplega
en la
unitat
i
la
comunió
persones
i
vocacions
diferents.
On
actua?
El
*prevere
concreta la
seva
missió
en una
parròquia
o
comunitat
de
poble
o de
ciutat,
en una barriada o en el
món
rural. Anima les comunitats, fa
convergir
en l'esperança,
i
ajuda
tothom
perquè
anunciem
la
nostra
fe
sense
por,
ben
generosament.
4. Qui és aquest germà que avui rep un ministeri tan gran? És un diaca. Fa ja uns 17 anys que el seu cor està amarat de pregària, de vida de fe, de germanor. Vol ser radical en el seguiment del Crist pobre, cast, humil i lliurat obedientment per tots. I ara acaba de ser presentat pel Rector del Seminari, a l'Església, perquè el Senyor, pel ministeri del bisbe, el configuri al seu amor i el constitueixi, en el seu poble, pastor i mestre de la fe, sacerdot servidor dels germans. "Ha estat trobat digne" perquè, com tots els diaques i els cristians està aprenent cada dia que "res no s'ha d'anteposar al Crist" (Regla de St. Benet 72,11), i pel camí del servei i l’alegria en la tasca educativa fins ara, en la música, al despatx, en els sagrament, en la caritat amb la família i envers els pobres... es va configurant al Crist.
Avui és el Senyor Jesucrist qui el llença a una nova vocació, una nova aventura apassionant i bellíssima. La de ser apòstol seu, "re-presentant" de Crist Cap, Pastor, Mestre, Sacerdot i Espòs de l'Església. Quin do tan gran el que Ell li atorga! Com l'hem d'agrair nosaltres que en participarem dels fruits! Quina responsabilitat de vida per a tu estimat Mn. Jordi. Hauràs d’anunciar que només Déu pot omplir la nostra existència humana. Però per sempre més, estaràs unit íntimament al Crist, i seràs "el nostre servidor per amor de Jesús" com li agradava de dir St. Pau. Vagis on vagis, sempre representaràs el Crist Cap i Servidor, enmig de nosaltres.
5.
"Rep l'ofrena del poble sant... Pensa sempre el que faràs, reprodueix en
tu el que commemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la creu del Senyor".
Són les paraules profètiques que l'Església et dirà d'aquí a uns moments.
Consagrat pel Pare, com el Crist, ets enviat amb la força de la seva passió i la
seva creu, perquè el món cregui. Els nostres estimats germans incrèduls, o
agnòstics, o simplement pagans o distrets, només creuran, si estimes de debò.
Només l'amor crucificat és digne de fe! I en el més profund i a voltes ocult
d'aquest amor indefallent, ja s'hi beslluma la glòria lluminosa de
6. I no tinguis por, Ets un “amic” de Jesús!.- Jesús “ha vençut el món", els deia als seus apòstols, i avui ens ho diu a tu i a nosaltres, que "no som servents sinó amics seus". Ell et vol anar ensenyant, dia a dia, a conformar la teva vida a la seva, per poder ser imatge viva d'Ell, l'únic Bon Pastor. Estima’l del tot, sense reserves, i tindràs de veritat el seu mandat i la seva autoritat de pasturatge: "Simó, ¿m'estimes més que aquests?... Vós ho sabeu tot, Vós sabeu que us estimo... Pastura els meus anyells!"(Jn 21). Des d'avui, la caritat pastoral és la virtut decisiva que anirà donant unitat i lluminositat a la teva vida.
Has de ser assidu a l'oració perquè el Senyor et concedeixi això que tant necessites.
7. Preguem el Senyor Jesús, per intercessió de Maria sota l’advocació del Pilar que avui festegem, perquè ens doni un bon ministre seu en la persona d'aquest germà nostre. Estimat Jordi : que Déu et faci el do de saber veure per a ensenyar a mirar; de saber escoltar, per a ensenyar a respondre; i de saber donar-te del tot, per a ensenyar a estimar.
I demanem també que ajudi a desvetllar en les nostres comunitats cristianes, en els moviments i parròquies, en les escoles, l'anhel de la imitació del Crist, fins a donar tota la vida al servei dels germans, amb fidelitat al buf de l'Esperit Sant.
Joves! Avui esteu molts aquí presents: No tanqueu les oïdes a la crida de Senyor, que continua volent enviar pastors a la seva Església. Demaneu-li a l'Esperit Sant Defensor, que us defensi del tancament i el replegament sobre vosaltres mateixos, que us defensi de la comoditat i de la por, de les respostes a mitges, i que Ell us faci testimonis valents i generosos del seu Evangeli.
Que així sigui!
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell