Seguint Calassanç i Claret

Aquest octubre es clouen els 450 anys del naixement de St. Josep de Calassanç i l’inici de la commemoració dels 200 anys del naixement de St. Antoni Mª Claret, dos testimonis diàfans i esperançadors de l’obra de la gràcia, vinculats al nostre Bisbat, que han esdevingut universalment coneguts i estimats. Els sants il·luminen el nostre camí de seguiment del Crist. Ells van ser fidels al Senyor en unes circumstàncies determinades, i ara preguen per nosaltres, són lluminosos i exemplars amb les seves vides, i ens atreuen cap a la santedat, fent-nos-la propera i abastable.

Sant Josep de Calassanç i Gastó fou un prevere de la nostra Diòcesi d’Urgell que, nascut a Peralta de la Sal (Llitera) el 1557 visqué 91 anys i morí a Roma el 1648. Havia rebut la tonsura a Balaguer i fou ordenat de prevere el 1583 a Sanaüja. A la nostra Diòcesi fou secretari del Capítol de Canonges i mestre de cerimònies de la Catedral, rector d’Hortoneda i Claverol, familiar del bisbe Andreu Capilla, Arxiprest de Tremp i visitador. El 1592, estant a Roma, Déu li obrí els ulls a la misèria dels barris. Fou així com inicià una escola “pia” (o gratuïta) al Trastevere per als infants del carrer. N’acabà sorgint una Congregació religiosa, els Escolapis, que s’han dedicat a educar amb qualitat els infants i joves, i a donar dignitat a les seves vides, des d’un profund amor filial a la Verge Maria. Era una escola per a tots, sense distinció de religió ni de raça, i forjadora de tota la integralitat de la persona. “Pietat i lletres”, fou el seu gran lema educatiu, que continua tenint gran actualitat. En temps recents fou declarat patró dels mestres i de les escoles catòliques. Quin llarg recorregut que va acabar tenint aquell sacerdot jove d’Urgell, que es donà pastoralment a Tremp, sobretot. El seu lema continua expressant el més important de tota educació a la família, a l’escola, i en tota la nostra vida social.

Sant Antoni Maria Claret i Clarà, nascut a Sallent (Bages) el 1807, morí exiliat a Fonfreda (Llenguadoc, França) el 1870. Fou obrer teixidor, i als 22 anys entrà al Seminari de Vic on fou ordenat de prevere el 1835. De seguida neix en ell el fervor missioner en un moment en què Catalunya vivia convulsions i canvis que podrien dur-la a defallir en la seva fe. Predicà moltes missions populars anant a peu i amb un pobre farcell per tot Catalunya, de tal manera que el poble l’anomenà “l’apòstol català”. També escrivia fulls volants i llibrets de formació catequística en llengua catalana, que escampava pertot arreu. En col·laboració amb el bisbe d’Urgell Josep Caixal fundà la Llibreria Religiosa per difondre obra cultural catòlica. El 1849 reuní una quants companys i fundà la “Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria”, o Claretians. El 1851 fou nomenat Arquebisbe de Santiago de Cuba on dugué a terme una obra missionera i social admirable. Retorna a Madrid com a confessor reial, ho aprofita també per a missionar acompanyant les visites reials per Espanya, i s’ha d’exiliar a França on mor esgotat, després d’haver participat al Concili Vaticà I. Publicà moltíssim i amb format concís, perquè tothom el captés. La seva obra “Camí dret i segur per anar al cel” és l’obra catalana més divulgada al segle XIX, i es podia trobar a totes les cases. Com necessitem evangelitzadors ardents i coratjosos en els nostres temps!. Demanem-los per intercessió d’aquests dos sants tan vinculats a la nostra Diòcesi.

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell