“Feliços els que creuen...”

Amb aquestes paraules de l’Evangeli, “Feliços els que creuen” (Jo 20,29), l’”Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe” ens convoca aquest diumenge de les missions (Domund) a pregar i reflexionar, a ser actius i solidaris amb els germans missioners. I també ens estimula a esdevenir missioner cada un de nosaltres en el seu propi ambient.  Ens cal sortir a l’encontre de les persones que no han trobat encara el Crist, que no tenen esperança, que se senten sols i sense amor, sense raons per a viure, i oferir-los la nostra personal experiència de fe. Els Bisbes de Catalunya ho acabem de recordar com la vocació de tot cristià: tornar a creure en l’Evangeli i tornar a anunciar-lo, amb nou ardor!. I això ha de comportar una “conversió del cor” i una “conversió pastoral”.

L’ésser humà vol ser feliç. I l’autèntica felicitat es troba en el goig d’haver experimentat la veritat, la justícia i l’amor. Si un viu amb fe, és realment feliç. Quan una persona pot experimentar l’amor de Déu és quan realment viu la felicitat més plena. És feliç, amb una felicitat que dura, que es manté. Les altres felicitats són totes poc duradores i sovint plenes de molts desenganys. Jesús ens promet la felicitat, si el seguim del tot, humilment; i les seves “benaurances” són el pòrtic del gran Sermó de la Muntanya (Mt capítols 5-6-7) que condueix a “entrar” en aquest seguiment amb disponibilitat a l’Esperit de Jesús. “Feliços els qui tenen un cor de pobre...” (Mt 5,3).

Jesús va enviar els apòstols a anunciar l’Evangeli. Ells foren els primers missioners de la felicitat del viure les benaurances. I després d’ells molts hem cregut “sense haver vist” (Jo 20,29) i molts han sentit la crida a deixar la pàtria, la família, les comoditats de la vida coneguda i marxar vers els germans que necessitaven trobar la fe en Crist. Ho han fet amb una fortalesa tota nova, amb la gràcia de l’Esperit Sant que dóna eficàcia a la predicació i fa viure les obres d’amor que realitzava el mateix Crist. És així com podem ser “testimonis”, perquè “Jesús és amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20).

L’experiència ens diu que la fe s’enforteix donant-la! No ens podem callar el que hem experimentat com a salvació i felicitat plena. Ho oferim amb esperit de comunió i d’amor. Ho expressa personalment Sant Pau: “Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè per a mi és un deure. Ai de mi si no anunciés l'evangeli!” (1 Co 9,16).

Estimem els missioners que treballen generosament arreu del món i la situació viva de les Esglésies joves, perquè ens renovarà l’esperança. Tinguem per a ells, especialment els originaris del nostre Bisbat, un record i una solidaritat ben generoses. Visquem de tal manera que, els qui ens tracten, s’hagin de plantejar preguntes i acabin tenint sana enveja de la nostra felicitat per haver trobat el Crist i haver cregut en la seva Paraula. Demostrem amb obres d’amor i de justícia que el Senyor ens estima. Col·laborem a transformar el món segons el pla de Déu, que és el seu Regne. Visquem amb maduresa serena i amb agraïment la nostra pertinença a la família de l’Església... Tot això és avui ser missioners!

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell