Màrtirs de pau i de reconciliació

Aquest diumenge, a Roma, l’Església proclamarà beats i intercessors nostres 498 màrtirs espanyols, entre els quals molts de catalans, que van donar la seva vida per amor a Déu i als germans, durant la persecució religiosa que va tenir lloc a Espanya en els anys 1936-39. És el grup de bisbes, preveres, un diaca i un seminarista, religiosos, religioses i laics més nombrós de beatificats en una mateixa celebració. “Déu exalça els humils” (Lc 1,53) i així, aquells que morien aparentment massacrats pels revolucionaris i anticristians d’aquell moment històric tan convuls, ara triomfen i viuen per sempre prop de Déu. Van ser fidels en els moments crucials de la vida, quan els perseguien, odiaven i torturaven injustament a causa de la seva fe i de la seva condició religiosa. Podien haver abjurat de la seva fe, però no ho van fer ni tampoc no van trair el seu ideal de viure seguint en tot l’exemple de l’amor de Crist. Ells perdonaren els seus botxins, cercant la reconciliació i la pau, i ens ensenyen a perdonar i a ser constructors de pau. Estiguem-ne joiosos i fem-nos devots seus, aprenent a testimoniar la nostra fe, donant la vida per amor!.

Entre aquells màrtirs n’hi ha deu que són fills de la nostra Església diocesana d’Urgell, i que s’afegeixen als preveres i als altres religiosos ja beatificats amb anterioritat. Ells són els millors fruits de santedat de les famílies i parròquies del nostre Bisbat, que ara pregaran per tots i ens ajudaran a esdevenir, també nosaltres, persones de pau i de reconciliació, de fe i d’amor fins al sacrifici de la vida, imitant en tot el Crist Crucificat. Els nostres nous intercessors són els tres Germans de La Salle Josep Figueras Rey (Gà. Llorenç Gabriel) fill de La Pobla de Segur, Jaume Mases Boncompte (Gà. Lambert Carles) d’Agramunt, i Antoni Jaume i Secases (Gà. Jaume Bertino) fill d’Alàs. Els dos Germans Maristes Antoni Badia Andalé (Gà. Hermògenes) de Bellcaire d’Urgell, i Ramon Mill Aran (Gà. Vulfrà) de Castellserà. Dues Germanes Carmelites Missioneres, Teresa Subirà Sanjaume (Gna. Esperança de la Creu) filla de Ventolà, i Maria Roqueta Serra (Gna. Maria Refugi de Sant’Angelo) nascuda a Gavarra. I un P. Carmelità descalç Alfons Arimany Ferrer (P. Alfons del Sagrat Cor) de Balaguer, un P. Salesià Antoni Enric Canut i Isús, fill de Llessui, i un prevere diocesà de Toledo Mn. Joaquín de la Madrid Arespacochaga, nascut a Bellver de Cerdanya.

També és bo fer esment que tres d’aquest gran grup de màrtirs donaren el suprem testimoni del vessament de la seva sang en el territori del nostre Bisbat: els tres Germans de la Salle Josep Mª Aragonès Mateu (Gà. Lleonard Josep), Mateu Molinos Coloma (Gà. Dionís Lluís) i Josep Enric Chamayou Auclés (Gà. Jacob Samuel). Aquest darrer era en aquell moment el Director del Col·legi de La Salle de La Seu d’Urgell, i a pesar de ser de nacionalitat francesa, fou afusellat a Cortingles. Uns altres 39 màrtirs, la majoria Germans Maristes, visqueren uns anys i treballaren pastoralment en el nostre Bisbat.  

Tots ens són testimonis fervents de l’amor cristià que no té por de donar la vida per Déu i pels germans. Com ens revela el llibre de l’Apocalipsi: “Ells han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort” (Ap 12,1).

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell