Germanor en els afers econòmics
Diumenge que ve és la Diada de “Germanor”, la Jornada anual en què recordem que som una “família de famílies”, que necessitem els uns dels altres per poder realitzar bé la nostra missió, i que l’hem de sostenir entre tots. I això és veritat en moltes coses, però especialment pel que fa als aspectes econòmics, la planificació justa, i la compartició dels béns. Com ho fa qualsevol família. Hem de seguir, en això, l’exemple sempre emblemàtic de la primera comunitat cristiana: “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns, per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú (…) La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 2,44-45; 4,32).
Segurament per evitar excessos i malentesos del passat, en aquests darrers temps hem tendit a no explicar prou les necessitats econòmiques que es deriven de la missió de l’Església i, en conseqüència, no hem sabut demanar l’ajuda indispensable, per a subvenir a les noves urgències. Ens cal recordar-nos més del que prescriu el 5è. dels preceptes generals de l’Església per a tots els fidels i que els Bisbes de Catalunya vam reformular en el llibre “Pregàries del cristià” de 1999 (p. 12) resumint el que mana el cànon 222 del Codi de Dret Canònic: “Cal ajudar l’Església en les seves necessitats, promoure la justícia social i socórrer els pobres amb els guanys propis”.
Cadascú ha de veure com compleix aquest precepte de l’Església. Normalment ho fem a través d’aportacions periòdiques fixes, col·lectes, almoines i altres donatius, en la celebració dels sagraments i de festes comunitàries. També ho realizem amb disposicions testamentàries favorables a ajudar institucions eclesials i de caritat, o amb aportacions generoses quan les coses materials han anat bé per a la nostra família.
També la societat, reconeixent el bé que aporta l’Església de múltiples formes, l’ajuda econòmicament, sigui directament o eximint-la de certes taxes, i és cosa d’agrair. Ara a Espanya –perquè a Andorra se segueixen altres formes, segons les tradicionals relacions entre l’Església i el Principat- desapareix l’exempció de l’IVA, s’eliminen les aportacions directes de l’Estat amb càrrec als pressupostos generals, i en canvi s’incrementa el coeficient dels qui marquin la “x” en la seva declaració de renda, fins arribar al 0,7%. Ara, tocarà fer aquest esforç, i estar-hi atents en el moment de fer la pròpia declaració.
Ens cal anar difonent amb encert tot el que l’Església Catòlica fa i aporta a la societat: és present en els esdeveniments importants de la vida (baptisme, eucaristia, confirmació, matrimoni, malalties, exèquies, etc.); aporta valors permanents que enalteixen la dignitat de la persona; ajuda els més necessitats en tantíssimes institucions de caritat; ho fa amb sacerdots, consagrats i voluntaris que viuen amb senzillesa; té presència en el món educatiu i cultural; envia missioners de pau, i promou la solidaritat i la cooperació entre els pobles; promou l’apostolat i el teixit associatiu; i, encara, té cura d’un patrimoni cultural i artístic que és el tresor del nostre país. Per consegüent, continuem ajudant econòmicament l’Església perquè pugui dur a terme la seva missió.
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell