Jo sóc l’Alfa i l’Omega

El qui ens ha creat i ens guia des dels inicis –l’alfa, la primera lletra de l’alfabet grec- és Aquell que mirem amb fe i esperança en finalitzar l’any –l’omega, la darrera lletra-, el Senyor Ressuscitat, que lloem com a Rei de tot l’univers. A Ell s’encomanaren els nostres màrtirs a l’hora de la mort, cridant amb valentia i amor: “Visca Crist Rei!”. Aquesta festa ens fa ja experimentar que Ell regnarà i vencerà a pesar de totes les contrarietats, persecucions i aparents fracassos. La seva Creu fou victoriosa sobre tot el que és tenebrós i malvat. I la seva Resurrecció ens és camí de victòria per a tots els qui el seguim, ja que Ell és “l’Alfa i l’Omega, el qui és, el qui era i el qui ve” (Ap 1,8).

En els nostres temps i en aquesta vella i rica Europa, podria semblar com si l’actitud religiosa hagués de ser escombrada per la raó de la modernitat, i que els joves ja no haurien de trobar cap interès en la vivència religiosa. Però no és així. M’han estat suggerents en aquest sentit les recents declaracions d’un home ben informat John Micklethwait, que es defineix com a creient i catòlic, director del setmanari “The Economist”, un dels homes més influents del planeta. Deia fa poc: “Per què la religió no mor? –No només no mor, sinó que està més viva que mai. I el tipus de religió que sobreviu és la que un escull. Abans era un assumpte de naixement. Ara un elegeix la religió que vol tenir, i així és molt més fàcil que porti els seus punts de vista religiosos al terreny polític. La gent va creure que la modernitat havia matat la religió, però és justament al contrari. Totes les proves ens diuen que la modernitat ha ajudat la religió” (El Mundo 3.11.07 pàg. 11). ¿I si el despreci i les incomprensions que revela cert laïcisme endurit ens estiguessin ajudant a una gran purificació?

Igualment, semblaria que Jesús de Natzaret ja no hauria d’interessar ningú després de vint segles de cristianisme, i després de tantes defallences i pecats dels cristians, com es complau a posar en relleu un atàvic anticristianisme. És veritat que alguns estultament l’abandonen i cerquen inspiració mística en ells mateixos –que se situen en el lloc de Déu-, o en les religions de l’Orient –no acollint el gran repte de l’encarnació-, i d’altres ja creuen superada tota sacramentalitat que faria present el misteri salvador de Crist a través de l’Església. Però en canvi Jesús està ben viu. Ho mostra el gran interès mundial pel llibre “Jesús de Natzaret” del Papa Benet XVI –recentment aparegut en català i en castellà-, o abans el “Jesús, un perfil biogràfic” d’Armand Puig, o tantes altres publicacions sobre la seva persona tan atractiva.  Jesús continua apassionant. I quan les seves paràboles, els seus grans manaments, la seva desconcertant petjada històrica són presentades amb vivesa a infants i joves, continuen captant, atraient, i fent canviar la vida. Que n’és de bo i de gran conèixe’l, seguir-lo, i estimar-lo cada dia més i més!.

Agraïm el coneixement que l’Esperit Sant ens ha volgut revelar de Jesucrist, el nostre Rei. Agraïm les persones i les obres que ens l’han fet estimar. Agraïm cada una de les seves meravelloses paraules. Agraïm que vulgui parlar amb nosaltres en l’oració, i que vulgui habitar dins nostre per l’Eucaristia. Agraïm que ens hagi fet els seus col·laboradors per establir el Regne del Pare. Agraïm que no ens deixi mai descansar, pensant que ja ho sabem tot d’Ell…

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell