Retornem al que és essencial

Arriba l’Advent i ens convé tornar a acollir el missatge de Joan Baptista: “La veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes” (Lc 3,4). Des d’un acolliment més conseqüent, més joiós, més irradiant de la Bona Nova de Jesús, podem pensar esperançadament en la nova evangelització de Catalunya. Som conscients que tots som cridats a la “conversió del cor” i a la “conversió pastoral” per permetre al Senyor Jesús que arribi novament, pels camins que Ell triarà, al cor de tots i a tot el món.

L’Advent que inicia l’any litúrgic ens esperona a retornar al que és essencial i a ser-ne servidors de cara a una pastoral missionera. Així ens expressàvem els Bisbes de Catalunya en el document “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor” (nº 8): “Tal com s’esdevé en l’ordre material, som requerits a un treball amatent de restauració d’allò que hem heretat i s’ha malmès i, al mateix temps, a l’edificació d’obra nova, de cara a l’esdevenidor. Doncs bé, des d’una perspectiva de missió, aquesta segona és la nostra tasca prioritària. I sense perdre’ns en allò que ens divideix, o allò que no condueix a l’esperança ni a la vida. Ben al contrari, hem de predicar i atreure vers el que és essencial a la nostra vida cristiana: la persona de Jesucrist. Tinguem sempre activada la nostra vivència de Jesucrist i del seu Evangeli, de manera que aflori fàcilment als nostres llavis, i que en tot moment estiguem sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui ens demani raó de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15)”. I el Papa recentment ens ha dit, tot parlant de St. Jeroni: «Ignorar les Escriptures és ignorar Crist. Per això és important que tot cristià visqui en contacte i en diàleg personal amb la Paraula de Déu, que se’ns entrega en la Sagrada Escriptura" (Àngelus del 7.XI.2007).

El Nadal que ja tenim a prop ha de significar un renovat compromís en la nostra vida cristiana. Jesús acollí totes les aspiracions de la humanitat, i realment es féu home per salvar-nos a tots. Optar per anunciar la seva Bona Nova, ens demana fer atenció a l’home d’avui, veure’l amb simpatia, acollir la seva cultura. És a dir, integrar-nos en el gran corrent d’encarnació que arrenca de Jesús, fet en tot igual als homes, excepte el pecat. Així podrem anunciar-li, a aquest home contemporani nostre, amb nou ardor, allò que el pot salvar de la desesperació i la mort. Només l’Evangeli de Jesús salva, és llavor de vida eterna, és anunci d’una vida nova, l’única que fa feliç.

Comença l’Advent que ens remet a l’essencial: La Paraula i l’Amor de Déu!. Maria i Josep ens ensenyen a esperar i a acollir el Salvador que arriba. Joan Baptista ens urgeix a preparar-li els seus camins amb amor i disponibilitat. Isaïes ens continua exhortant a la joia perquè el Senyor canvia la sort dels petits i humils. I els profetes ens mantenen atents als signes de la vinguda de Déu enmig nostre. Visquem, doncs, aquest Advent amb joia i novetat de vida. Tornem-nos a proposar les conversions que més ens convinguin. I demanem amb humilitat que l’Esperit Sant ens mostri el que és essencial de la fe i ens faci forts per a transmetre-ho amb renovada fidelitat i ardor.

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell