Ave Maria, Mare de l’Advent

El venerable Papa Pau VIè., a l’exhortació apostòlica "Marialis cultus”, ensenya que el temps d’Advent és clarament marià, i sovint la litúrgia recorda la Santíssima Verge Maria. Ho fa en la solemnitat de la Immaculada, que és la preparació radical a la vinguda del Salvador (cf. Is 11,1.10) i el feliç inici de l’Església sense màcula ni arruga. Però sobretot la contempla amb amor en els dies ferials que van del 17 al 24 de desembre i, més concretament, el diumenge anterior al Nadal, en què fa ressonar antigues veus profètiques sobre la Verge Mare i el Messies, i es llegeixen episodis evangèlics relatius al naixement imminent de Crist i del Precursor. D’aquesta manera, “el fidels que viuen amb la litúrgia l’esperit de l’Advent, en considerar l’inefable amor amb què la Verge Mare va esperar el seu Fill (Cf. Prefaci II d’Advent), se sentiran animats a prendre-la per model i a preparar-se, vigilants en l’oració i joiosos en la lloança, per sortir a l’encontre del Salvador que ve” (MC nº 3).

A la Verge Maria l’honorem sobretot per ser la Mare de Déu (Theotókos). Així la canta la litúrgia, que contempla variats aspectes del que és Maria, però tots entorn de la seva missió de ser Mare de Déu. La Mare, unida en cos i en esperit al Crist, no podia deixar d’estar present en els successius misteris del seu Fill. I Ella sempre ens remet al Crist, ens l’ensenya a estimar i ens fa desitjar imitar-lo amb amor. No és una santa més del santoral, sinó la “porta” per endinsar-nos en el misteri de la persona de Jesucrist, el Salvador.

Ara que ens preparem per rebre Crist en el Nadal i oferir-lo als altres, ens fixem en la Mare de Déu perquè Ella ha de ser en tot el nostre model. En Ella, concebuda sens pecat original i preparada pel Pare des de tota l’eternitat, nascuda com a jueva, filla d’Israel, però Mare de tots els deixebles del seu Fill, que els crida de tots els pobles, es concentren totes les esperances de la humanitat. Ella és la dona senzilla i obedient, dona del silenci i de l’escolta atenta a la Paraula. Dona forta, que es fia absolutament de Déu. Dona plena de la gràcia del Senyor. Dona ornada d’amor, de bellesa i de puresa. Dona pobra i humil. Dona de fe, feliç perquè ha cregut. Dona serventa del Senyor. Dona amb el sí generós sempre a punt per a l’obra de Déu.

Probablement la pregària més bonica que s’adreça a la Verge Maria arreu del món és la “Déu vos salve”. Com diu el Card. Angelo Comastri, l’Ave Maria és la pregària més antiga que li fem a la Mare de Déu (“L’angelo mi disse. Autobiografia di Maria”, 2007). Comença a la casa de Natzaret a Galilea, en els llavis de l’arcàngel Gabriel, i continua a la casa d’Ein-Karem, a Judea, en els llavis d’Elisabet. I després passa als llavis de l’Església de tots els temps i de totes les latituds, en tots els moments de la vida. ¿Qui podrà mai comptar totes les persones que han pregat Maria amb aquestes senzilles i magnífiques paraules? Avui ets tu, aquest Advent som nosaltres... Estimem molt aquesta gran oració de l’Ave Maria, que hem après de petits, i fem-la conèixer als qui ens envolten. Resem-la cada dia, amb senzillesa i humilitat, amb cor de fills. I resem-la, amb esperit agraït i contemplatiu, sobretot en aquest temps marià de l’Advent, tot preparant el Nadal.

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell