40 anys de la “Populorum Progressio” de Pau VIè.

S’acosta Nadal, i la gran festa pel Naixement de Jesús. Inevitablement, però, ens arriba també el desfici pels regals, pel menjar, per les vacances i les festes. Alguns viuen el Nadal com si fos l’esclat del consumisme, i aquesta temptació també ens afecta als cristians. Molts faran despeses oblidant-se dels pobres, i és una veritat inqüestionable que els països rics seran un aparador de luxes que ofenen la sort dels països pobres i subdesenvolupats. El 20% de la població que viu en els països més pobres consumeix només el 13% del total mundial, mentre que el 20% que vivim en els països més rics consumim el 86% del total. I al consum s’hi afegeix el tema ecològic, ja que l’home pres pel desig de tenir i de gaudir, més que de ser i de créixer, consumeix de manera excessiva i desordenada els recursos de la terra i la seva mateixa vida.

Sembla oportú retornar sobre el missatge profund i interpel·lador que el recordat Papa Pau VIè. ens llençava, ara ha fet 40 anys, amb la seva encíclica “Populorum progressio”, que va oferir a la reflexió de les consciències de tots, catòlics i homes i dones de bona voluntat, per establir una major justícia entre els pobles. Pau VIè. “advocat dels pobles pobres”, als quatre anys de pontificat i havent acabat feia un any i mig el Concili Vaticà II, volia per damunt de tot dirigir una crida solemne per una acció concreta a favor del desenvolupament integral de l’home i del desenvolupament solidari de la humanitat. L’Església “experta en humanitat” (PP 13), indica l’objectiu del desenvolupament solidari del món perquè tots siguem més responsables. Per això cal promoure la solidaritat a l’intern de cada societat i en les relacions internacionals. És un deure de justícia.

“El desenvolupament és el nou nom de la pau” (PP 87), afirma el Papa. Evoca amb força l’imperatiu moral, individual i col·lectiu, de treballar sense parar pel desenvolupament dels pobles, de tots els pobles. El desenvolupament econòmic és certament necessari, però resulta molt insuficient. Perquè no pot ser només un creixement econòmic sense direcció ni moralitat. Cal afegir-hi el progrés vàlid i la participació de totes les categories de ciutadans, i que representin i promoguin els veritables valors humans, individuals i socials. “El desenvolupament no es redueix al simple creixement econòmic. Per ser autèntic desenvolupament ha de ser integral, que vol dir atent a la promoció de tot home i de tot l’home” (PP 14), sense oblidar ni menystenir la seva dimensió transcendent. Per trencar el cercle viciós de la pobresa (baix rendiment- acumulació insuficient- dèbil creixement- i de nou baix rendiment) són indispensables la cooperació i els ajuts internacionals. És un deure gravíssim ajudar els països pobres en vies de desenvolupament (PP 48), cercar maneres de condonar el seu deute extern que els ofega irremissiblement, fomentar mesures d’alfabetització i d’educació de base, i col·laborar perquè aquests països més pobres practiquin la transparència dels seus governs i es mantinguin allunyats de la corrupció. Igualment, que de tot aquest creixement ells mateixos n’han de poder ser actors lliures i responsables.

No ens oblidem de preparar el Nadal amb accions de solidaritat, amb els de prop i els de lluny! Pau VIè. ens continua recordant el que encara resta per fer.

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell