“Pregueu contínuament…” per la unitat dels cristians

 

Estem dins la celebració de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, aquesta bella iniciativa que el 2008 compleix cent anys, que ens proposa intensificar l’oració des del 18 al 25 de gener, amb aquesta intenció tan essencial, que els cristians visquem la fidelitat al manament del Crist, “que siguin u” (Jo 17,21).

 

Fou el 1908 que Paul Watson va elegir simbòlicament aquestes dates –entre les festes de la càtedra de St. Pere i la conversió de St. Pau, que llavors se celebraven el 18 i el 25 de gener- perquè s’elevés des de totes les Esglésies i Comunitats cristianes una oració unànime perquè es faci realitat, quan la Providència ho vulgui, la unitat tan anhelada per Crist i tan necessària a l’Església i al testimoniatge de l’Evangeli. Altres llocs celebren aquest Octavari entorn de Pentecosta, però sigui quan sigui, que tots vetllem en l’oració, la reflexió i la comunió amb els germans de Baptisme i de Parenostre, mentre esperem la unitat plena de l’Eucaristia.

 

En el camí de compromís per un ecumenisme espiritual, el passatge bíblic escollit enguany per a la celebració del primer centenari d’aquesta Setmana de pregària, està tret de la primera carta als cristians de Tessalònica: “Pregueu contínuament” (1Te 5,17), i subratlla la importància de l’oració en la vida de tot cristià, ja que és com la respiració de la fe, i l’expressió de la nostra unió amb Jesucrist, i per Ell amb el Pare, en l’Esperit Sant. Cada dia d’aquest Octavari té com una intensificació diferent d’aquest lema de “pregar contínuament” :

1.    Pregueu sempre.

2.    Pregueu contínuament, confieu només en Déu.

3.    Pregueu contínuament per la conversió dels cors.

4.    Pregueu contínuament per la justícia.

5.    Pregueu contínuament amb cor pacient.

6.    Pregueu sempre per aconseguir la gràcia de col·laborar amb Déu.

7.    Pregueu per les vostres necessitats.

8.    Pregueu sempre a fi que tots siguin u.

 

La pregària uneix les veus diferents, ens manté units més enllà de les distàncies, uneix els de la terra i els del cel, uneix tota l’Església, i serà la pregària la que unirà totes les confessions cristianes en un sol ramat, el Cos de Crist, i sota un sol Pastor. En el camí que ens cal recórrer vers la unitat de tots els cristians, només podem trobar suport en l’acció misteriosa i eficaç de l’Esperit Sant, que prega dins nostre i dirigeix les nostres accions. Estem, doncs, cridats cadascú i les nostres comunitats, a comprometre’ns de nou a pregar, a cercar la reconciliació i la bona entesa, a estimar el que conforma la bona tradició de cada Església i Comunitat eclesial, i per damunt de tot, a cercar amb totes les forces la unitat i la pau que Déu vol per a nosaltres.

 

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell