Almoina, per a imitar Jesucrist

En aquesta Quaresma, el Sant Pare ens ha adreçat un Missatge per a orientar el nostre creixement espiritual, que ha titulat “Nostre Senyor Jesucrist, essent ric, es féu pobre per vosaltres” (2Co 8,9), en el qual ens demana una mirada atenta als més pobres, en les distintes pobreses que atempten contra la seva dignitat, i destaca el valor de l’almoina feta per amor. Ja el Dimecres de Cendra vam escoltar el consell de Jesús demanant que el deixeble pregui, dejuni i faci almoina, perquè “el Pare que veu en el secret, t’ho recompensarà” (Mt 6,18).

Si la Quaresma és moment de descobrir la misericòrdia de Déu és perquè també nosaltres esdevinguem més misericordiosos. “Feliços els misericordiosos, perquè ells també assoliran misericòrdia” (Mt 5,7). I sobre els compromisos concrets, el Papa recalca enguany el bé de l’almoina, que representa una manera palpable d’ajudar els necessitats i, al mateix temps, un exercici ascètic per a alliberar-nos de la seducció de les riqueses i del perill de  quedar enganxats als béns terrenals.

Ja més en concret, l’almoina ens educa a sortir a l’encontre del proïsme en les seves necessitats i a compartir amb els altres el que la bondat divina ens fa posseir. Ens hauríem de convèncer de nou, que no som propietaris dels béns que posseïm, sinó que tan sols en som administradors. Els béns materials tenen un valor social segons el principi del seu destí universal (Catecisme nº 2404). Ja ens adverteix St. Joan: “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jo 3,17). Aquesta crida a la compartició solidària dels propis béns, ha de ressonar més plenament encara en països com el nostre, de clara majoria cristiana, perquè socórrer els pobres, és un deure de justícia abans que de caritat, i amb les almoines podem subvenir a les urgències de tants llocs del món que necessiten de la nostra comunió efectiva.

També el Papa en el seu Missatge recorda que les característiques típiques de l’almoina cristiana són que sigui secreta, sense cridar l’atenció ni esperar els reconeixements humans, i feta per a glòria de Déu i per al bé dels germans. Així mateix no és pura filantropia, sinó expressió concreta de la caritat, virtut teologal que pressuposa la conversió interior a l’amor a Déu i als germans, per imitar Crist, i sabent que “fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35).

Cada vegada que compartim els nostres béns amb el pròxim necessitat, per amor a Déu, experimentem que és en l’amor on hi ha la plenitud del viure, i recuperem més del que hem donat, en benedicció, pau, satisfacció interior i alegria. L’almoina fins ens predisposa al perdó dels pecats ja que diu St. Pere, “tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8). També  ens educa a la generositat de l’amor, i a l’amor més gran, aquell que arriba fins a donar-se del tot, un mateix. El que dóna valor a l’almoina és l’amor, que inspira formes distintes de lliurament, segons les possibilitats i les condicions de cadascú, i que reconeix en els pobres la presència del mateix Jesucrist.

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell