Eradicar les pobreses i escoltar Déu

El Sant Pare Benet XVI durant aquesta Quaresma ens insisteix als cristians en una conversió concreta de les nostres vides en camps ben importants: pobresa i silenci. En el seu Missatge magisterial per a la Quaresma titulat “Nostre Senyor Jesucrist, essent ric, es féu pobre per vosaltres”, posa els pobres en el centre de la vida i l’ascesi quaresmal de tots els cristians, fent-los així referent i orientació per al nostre viure i caminar vers la Pasqua. ¿I si els prenguéssim també com a gran referència per als nostres compromisos de vida i per al treball social de futur, per al discerniment del nostre vot responsable de diumenge que ve, i per a després de les eleccions? De fet, per a un cristià, l’amor a Déu i al pròxim, especialment als pobres, i la consegüent lluita contra totes les modalitats de pobreses, hauria de ser sempre objectiu prioritari de tota l’activitat privada i pública. Deia Jesús: “tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25,40).

Quan volem treballar pels pobres, podem tenir en compte algunes pobreses més actuals, que els Bisbes acabem d’indicar. És bo tenir com a referent els immigrants que necessiten especialment atenció i ajuda. I, juntament amb els immigrants, els qui no tenen treball, els avis que estan sols, els joves que poden caure en les xarxes dels explotadors de la droga o de la prostitució, les dones humiliades i amenaçades per la violència domèstica, els infants objecte d’explotació i d’abusos, i els qui no tenen casa ni família on acollir-se. Ens cal treballar també per superar les injustes distàncies i diferències entre les persones, les comunitats i països, tractant de resoldre els problemes més urgents, com són el treball, l’habitatge accessible, o el gaudi equitatiu de la natura, compartint dons tan indispensables per a la vida com l’aigua, l’aliment i les matèries primeres, i tenint extremada cura del patrimoni comú de la creació. En l’ordre internacional, cal atendre a la justa col·laboració al desenvolupament integral dels pobles, amb gestos concrets de solidaritat real. Aquestes són noves i greus pobreses molt actuals i decisives que s’afegeixen a d’altres qüestions que també mereixerien ser vistes com a pobreses: la defensa de la vida humana en totes les seves etapes, perquè no hi ha ésser més pobre i indefens que el petit en el ventre de la mare o els ancians en fase terminal. Igualment la promoció de la veritable família, amb ajuts i recolzament, perquè en ella confiem quan tenim necessitats a causa de l’atur, la malaltia, o la soledat. També els infants i joves als qui s’ha d’enriquir amb valors educatius, personals i comunitaris, sense oblidar una sana educació per ser bons ciutadans i una ajuda per ser persones obertes a Déu i als valors cristians.

Parlant als preveres de Roma, el Papa també ha demanat que la Quaresma sigui un temps de dejuni de paraules i d’imatges, perquè valorem el silenci: “Necessitem un espai sense el bombardeig permanent d’imatges, crear espais de silenci sense imatges, per reobrir al nostre cor a la imatge vertadera i a la Paraula vertadera”. Fem-li cas. Callem per poder escoltar la veu de Déu que ens parla, per escoltar el clam dels pobres i oprimits que arriba fins Ell i que ens demana una resposta compromesa (cf. Ex 3,7-8)! Imitem el jove Samuel que pregava dient: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta!” (1S 3,11).

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell