Dos nous sacerdots que han escoltat la veu de Crist

Amb el lema “Si avui escoltes la seva veu”, que recull la pregària del salm 94 i que fa referència a l’escolta de Déu per donar-li una resposta de fe, ben generosa i entusiasta, celebrem en aquest diumenge el Dia del Seminari, ja que St. Josep s’escau en plena Setmana Santa. I aquest diumenge, la nostra Església diocesana s’alegra i exulta, donant gràcies a Déu, per l’ordenació de dos nous sacerdots, aquesta tarda, a la Catedral de Sta. Maria d’Urgell. Els joves diaques Mn. Pau Bellido i Mn. Joan-Pau Esteban són saba nova per a la nostra Església Diocesana, ja que s’incorporen al presbiteri diocesà per servir el Crist amb una consagració de tota la seva vida en el ministeri essencial per a tota l’Església. Ells dos són fruit madur del nostre Seminari diocesà, que amb les ajudes econòmiques i les pregàries vostres, sosteniu amb tant d’amor, com recordem i agraïm en aquest dia. Donem-ne gràcies a Déu!

¿És possible ser capellà avui? Aquests dos nous sacerdots ens manifesten que ells han escoltat la veu de Déu i han trobat la felicitat que dóna respondre amb fe i amb esperança a la crida. Aquesta tarda tindrà lloc un gran miracle a la Catedral. Aquests dos joves entraran com a diaques i en sortiran fets imatges vives de Jesucrist, el Bon Pastor. Déu, en el seu Fill Jesucrist, els omplirà avui d'Esperit Sant i poder, i els farà bons servidors de l'Evangeli i del seu poble. Seran fets predicadors i portaveus de la Paraula de Déu enmig del món. Per això els encomanem, perquè esdevinguin un altre Crist per als seus germans i per a tots els homes. Des d’ara, celebrar l’Eucaristia i els sagraments, predicar la Paraula i ensenyar a creure i a pregar, servir els pobres, estimar i acompanyar les persones, encarnar-se en la realitat del món d’avui, donar-se sense guardar-se res a canvi, assumir la Creu i anar conformant la seva vida a la del Senyor, viure el celibat, ha de ser el seu gran ideal de vida totalment consagrada, que els agafarà del tot. Ja no es pertanyen a si mateixos; seran per sempre de Crist, fets instruments seus. Això, per a qualsevol home de carn i sang, seria impossible i fins quimèric, però per al deixeble i l'apòstol del Crist, això esdevé, no només possible sinó real, per la força que ve del cel, per l'Esperit Sant que edifica l’Església des de la Pasqua i que distribueix els carismes i ministeris, i per a qui res no hi ha d’impossible. Encomanem-los perquè el Senyor els transmeti el ministeri apostòlic, i els ompli del seu amor i de la seva alegria, a través de la imposició de mans del bisbe!

“Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu!” (Sl 94,7) resa cada matí l’Església. Ens cal sentir i escoltar la veu de Déu. Tant de bo fossin molts els qui estiguessin oberts i disponibles a la crida. I donessin un sí ben generós a Crist i als germans. Hem de tenir molta esperança que el Senyor, que coneix els cors de tots, obrirà l’enteniment i la disponibilitat de molts joves que busquen i que esperen una paraula de veritat en les seves vides. Que puguin sentir que només en Crist es troba la llum plena i la veritat que fa feliç. No podem dubtar que Ell donarà el coratge que els cal als joves, perquè l’exigència de la resposta no els faci por. Que dissipi les pors i els dubtes, les altres veus que dispersen o que tapen la veu de Déu. I que siguin molts els qui responguin amb docilitat i amor, com Isaïes: “Aquí em teniu, Senyor, envieu-me!” (Is 6,8).

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell