L’Esperit ens fa confessar la fe
La Pasqua que estem celebrant és l’efusió de l’Esperit Sant en el cor dels creients. Ens cal comprendre i agrair el que aquest Esperit obra en nosaltres.
L’Esperit ens fa confessar la fe, com un gran do rebut. St. Pau afirma amb rotunditat: “Ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant. Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol… Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots… Un, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; …Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol” (1C 12,3ss). Poder veure enllà dels signes, poder confiar més enllà dels fets senzills que experimentem, poder entregar-se del tot a Déu, per la fe, per un do de Crist en l’Esperit.
És l’Esperit Sant qui posa la seva llum en el nostre enteniment perquè puguem acceptar les veritats revelades per Jesucrist, i sobretot ens concedeix de creure en la seva admirable Resurrecció. Dir “Jesús és el Senyor” equival a dir que creiem en tota la revelació que sobre Jesús ens ha estat predicada.
L’Esperit dóna la credibilitat al que proclamem amb paraules humanes. I obre l’enteniment perquè ho cregui i ho confessi. Diu el Catecisme de l’Església: “No podem creure en Jesucrist sense tenir part en el seu Esperit. És l’Esperit Sant el qui revela als homes qui és Jesús. “L’Esperit ho escruta tot, fins les profunditats de Déu (…) Les coses de Déu, ningú no les coneix, sinó l’Esperit de Déu” (1Co 2,12). Només Déu coneix Déu del tot. Nosaltres creiem en l’Esperit Sant perquè és Déu” (CEC nº 152).
La fe és un do de Déu, una virtut sobrenatural infosa per Ell. És l’Esperit Sant qui mou el cor de la persona creient i el converteix, obre així els ulls de la intel·ligència i dóna la suavitat en l’acceptació i la creença en la veritat, com diu el Concili Vaticà II (Cfr. DV 5). Amb tot, no deixa de ser un acte autènticament humà, que no va ni contra la llibertat ni contra la intel·ligència, sinó que per amor ajuda a posar tota la confiança en Déu i a adherir-se a les veritats que Ell ha revelat. Per la fe confiada entrem en comunió íntima amb Déu.
El motiu de creure no és que les veritats es vegin clares i intel·ligibles a la llum de la nostra raó natural, però sí que és l’Esperit qui interiorment ens mou i se serveix de proves exteriors, que són motius de credibilidad que dissipen els dubtes. Sense ser purament racional, l’acte de fe és raonable, ja que Déu no pot enganyar-se ni enganyar-nos. Per això la fe és certa, i la seva certesa és més gran que la que dóna la llum natural. Sempre “la fe mira de comprendre” (St. Anselm), i per això és l’Esperit Sant qui perfecciona constantment la fe amb els seus dons, perquè comprenguem millor la revelació divina.
En aquesta Pasqua que celebrem, fem nostre el que deia St. Agustí: “Crec per entendre, i entenc per creure millor”. Veniu Esperit Sant i ajudeu la nostra pobra fe! Veniu i dissipeu tots els nostres dubtes, pors i defallences de fe!
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell