L’Esperit fa néixer i sosté la nostra esperança

Durant el temps pasqual anem donant gràcies per tot el que l’Esperit de Crist Ressuscitat obra en nosaltres. Avui centrem l’agraïment en el fet que ens és donada l’esperança veritable, que ens fa superar les frustracions i els desànims de la vida. S’acompleix per l’Esperit Sant allò mateix que el Ressuscitat va fer renéixer en el cor dels dos deixebles d’Emaús quan se’n tornaven de Jerusalem decebuts i desesperançats. I Crist els retorna l’esperança, el goig, la pau, l’amor, la fortalesa per córrer a anunciar el que havien vist i sentit… “El nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures” (Lc 24,32), diran després que el van reconèixer.

El Papa Benet XVI ens ha regalat una bella reflexió sobre l’esperança a l’encíclica “Spe salvi” (“Salvats en esperança” Rm 8,24). Podem dir que és gràcies a l’Esperit, que ens infon el coneixement de Déu i l’anhel de la vida eterna, que vivim l’autèntica esperança. Diu el Papa: “És veritat que qui no coneix Déu, encara que tingui múltiples esperances, en el fons està sense esperança, sense la gran esperança que sosté tota la vida (cf. Ef 2,12). La veritable, la gran esperança de l'home que resisteix a pesar de totes les desil·lusions, només pot ser Déu, el Déu que ens ha estimat i que ens segueix estimant «fins a l'extrem... fins al total compliment» (cf. Jo 13,1;19,30). Qui ha estat tocat per l'amor comença a intuir el que seria pròpiament «vida». Comença a intuir què vol dir la paraula esperança que hem trobat en el ritu del Baptisme: de la fe s'espera la «vida eterna», la vida veritable que, totalment i sense amenaces, és senzillament vida en tota la seva plenitud” (n. 27).

És precisament l’Esperit Sant qui ens infon les virtuts teologals, i per tant fa néixer i sosté la nostra esperança. Les virtuts teologals fe, esperança i caritat, “són la penyora de la presència i de l’acció de l’Esperit Sant en les facultats de l’home... adapten les facultats de l’home a la participació de la naturalesa divina” (Catecisme nn. 1812-1813).

La garantia que existeix allò que només arribem a intuir vagament i que, no obstant, esperem en el més íntim del nostre ésser, la vida autèntica, la trobem en certs “llocs” d’aprenentatge i d’exercici pràctic de l’esperança (Cf. Spe salvi nn. 32-48). I és l’Esperit Sant qui ens ajuda en aquest aprenentatge: tant de la pregària que eixampla el cor i el purifica; com en l’actuar i el sofrir units al Crist i “com-patint” amb Ell per la salvació del món; com en el judici, quan sabent que serem jutjats, se’ns ofereix un criteri immillorable per a ordenar bé la vida present, encaminant-la cap al futur de vida eterna en Déu. A la llum de la gran esperança que ens dóna l’Esperit Sant, visquem també les esperances petites de cada dia, i vencem els desànims i pessimismes.

Preguem que l’Esperit Sant ens mantingui sempre esperançats i humilment confiats en Jesús, que mai no ens deixarà. Veniu Esperit Sant, feu créixer i fructificar amb joia pasqual la meva feble esperança; feu-me perseverant i ferm, perquè cap desànim no em separi mai de Vós, i perquè sembri esperança al meu voltant!

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell