L’Esperit omplí de gràcia Maria i ens la donà per Mare al Cenacle

 

És l’Esperit Sant que Déu Pare, per Jesucrist Ressuscitat, ha vessat amb profusió, el qui fa “sants” els homes i les dones. Certament que només Déu és Sant. Però aquells que viuen portats per l’Esperit, són també “sants” per pura misericòrdia, i les seves obres manifesten la seva obertura a la gràcia divina que els ha salvats. Entre tots els sants i les santes de Déu, la primera i més honorada, la plena de gràcia, la Immaculada i ja Assumpta al cel, és la Santíssima Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra, que en el cor del misteri pasqual, al peu de la Creu, ens fou donada com a Mare a tots els deixebles (cf. Jo 19,27).

 

Aquest diumenge s’escau la diada tan solemne i joiosa de la Patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, que celebrem dins la Pasqua. I el temps pasqual és molt adequat per a admirar l’obra de l’Esperit en l’Església, i en la Mare de l’Església, Santa Maria del Cenacle. Us convido a no deixar d’agrair a l’Esperit Sant de Déu que l’alegrés amb la Resurrecció de Jesucrist, l’omplís de gràcia i d’amor a la Pentecosta, i des del Cenacle ens la donés per Mare i protectora de tots els catalans i de les Diòcesis amb seu a Catalunya.

 

St. Ignasi de Loiola, en fer meditar la Resurrecció al llibre dels Exercicis, diu que la primera aparició del Senyor fou a la seva estimada Mare: “Primero apareció a la Virgen María, lo cual aunque no se diga en la Escritura, se tiene por dicho, en decir que apareció a tantos otros; porque la Escritura supone que tenemos entendimiento” (EE 299), indicant que tothom pot comprendre que “la primera” a qui el Fill volia omplir d’alegria pasqual, no podia ser altra que la seva Santíssima Mare. Ella és, doncs, mestra en l’acolliment de l’alegria pasqual, per un do de l’Esperit Sant, i la primera deixeblessa del Fill.

 

Durant la Pasqua preguem la nostra Mare celestial amb el ”Regina coeli laetare”, l’himne marià pasqual, tan inspirat i que els erudits atribueixen a St. Gregori el Gran (590-604), que demana en l’oració conclusiva que “per la intercessió de la Mare de Jesucrist ressuscitat se’ns concedeixi assolir el goig de la vida eterna”. Aquí està tot el que cal demanar en la Pasqua, i Maria ens n’és intercessora des de la santa muntanya de Montserrat: “Il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel!”.

 

Quan l’Esperit a la Pentecosta davalla sobre l’Església primera, els troba reunits al Cenacle, amb pregària constant i unànime, ”juntament amb Maria, la Mare de Jesús”, i altres deixebles (cf. Ac 1,14), i és l’Esperit qui els omple del seu foc i els envia a predicar amb valentia la Bona Nova de la resurrecció. Maria ens continua ensenyant a pregar i a estar oberts i disponibles a l’Esperit.

 

Veniu Esperit Sant! Que la vostra bondat, que va donar-nos la plena de gràcia, la Mare Immaculada de Crist Ressuscitat, ens faci sants enmig de la vida ordinària, per donar a Déu la glòria que es mereix!  Mare de Déu de Montserrat, intercediu per nosaltres!

 

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell