L’Esperit dóna l’Eucaristia i engendra la comunió

“És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!” s’exclama el salmista (Sl 126,3). I en la Pasqua és convenient agrair a l’Esperit Sant el que Ell va realitzant sense soroll, suaument, sense que ens n’adonem massa, i potser sense que li ho agraïm prou. És l’Esperit qui ens regala el gran do de l’Eucaristia i fa que l’Església visqui unida i en comunió fraterna. El Fill i l’Esperit Sant tenen una missió conjunta, són distints però inseparables, i és l’Esperit qui ens uneix a Crist i ens fa viure en Ell (cf. Catecisme nn. 689-690).

A la pregària eucarística segona, prega el sacerdot: “Santifiqueu aquestes ofrenes fent que hi davalli l’Esperit, com la rosada, perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i en la Sang de Jesucrist”. I després de la consagració continua: “Us supliquem humilment que l’Esperit Sant uneixi en un sol cos tots els qui participem del Cos i de la Sang de Crist”. Són dues grans intervencions de l’Esperit que transforma la matèria –Ell que va actuar a l’inici del món i sosté tota la creació-, i transforma les persones, recreant la humanitat dividida i pecadora en una Església santa i unida –com va actuar a Pentecostès-, que manifesta la caritat de Crist enmig del món.

Aquell Esperit creador que planava sobre les aigües, a l’inici del món, que va parlar-nos per les Escriptures santes ja que Ell n’és l’autor principal (Catecisme n. 304), que va omplir Maria de gràcia i la cobrí com una ombra perquè engendrés el Fill de Déu, és el mateix Esperit que davallà en plenitud sobre Jesús al Jordà, i l’ungí  (Crist vol dir l’Ungit per l’Esperit), el sostingué a la Creu i el ressuscità d’entre els morts. Aquest mateix Esperit que ha estat donat pel sagrament de l’orde als sacerdots, aquests el fan davallar sobre les ofrenes i les consagra perquè Jesús es faci realment present, i el puguem menjar per tenir vida eterna. I continua actuant perquè l’Església sigui omplerta de gràcia i conduïda en la unitat i la caritat.

La Pentecosta significà la unió de les llengües, que abans s’havien dispersat i desunit per culpa de l’orgull i les vanitats humanes. Allò que estava desunit, l’Esperit ho fa convergir en una unitat nova, que es fa visible i actuant en l’Església una i santa. Cada celebració eucarística, cada acte de comunió entre els cristians, fa viva i present una unió d’amor i de reconciliació, que prové de Déu mateix. Estimem la unitat, demanem-la, patim per ella. No ens resignem mai a les divisions, les crítiques, les enemistats. La pluralitat, que és bona perquè manifesta la grandesa immensa de Déu i del seu amor, necessita que, per amor, convergeixi en la unitat, el servei, l’entrega als membres més febles. Jesús pregà per aquesta unitat que tant significa per als cristians: “Que tots siguin u, perquè el món cregui que Vós m'heu enviat” (Jo 17,21).

Veniu Esperit Sant, Esperit d’amor! Doneu-nos un gran amor a l’Eucaristia que ens configura a Crist, el Pa viu que podem menjar per gràcia vostra! Ajudeu-nos a viure en comunió i a superar les divisions! Uniu tots els cristians en un sol cos i en un sol esperit, perquè irradiem l’amor de Déu a tots i a tot arreu!

+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell