Dijous Sant (C)

Amics i germans:

Aquesta tarda és especial -única- entre nosaltres, perquè abans ho va ser per a Jesús. Si ens mantenim espiritualment a la seva vora, endevinarem en ell sentiments tan oposats entre si com el desig immens que li arribés l’hora d’oferir la seva vida al Pare i un colpidor sentiment de paüra davant la tragèdia que planava damunt d’ell.

Immers en aquell estat d’ànim, Jesús celebra amb els seus amics un sopar de comiat. Un adéu per a anar a la mort és molt especial. Ve acompanyat de sentiments, d’actituds interiors i d’una càrrega d’imponderable significat. Cada paraula, cada gest de Jesús passa pel cor dels assistents i deixa en ell l’empremta indeleble d’un veritable testament. La paraula i l’actuació de Jesús se cenyeix a allò més entranyable i estrictament necessari, amb la intenció -compartida pels seus amics, que aquell acte romangui per a sempre com un testament, com un acte d’última voluntat. La cerimònia del Sopar es compon de dues parts: la primera és el lavatori dels peus, com per a resumir gràficament que la vida de Jesús no ha tingut ni té altre sentit que el d’estimar i servir. Amb això es posa de manifest la voluntat del Testador: que els seus deixebles hem de continuar el mateix estil de vida, estimant i servint als altres per amor al Pare: Si, doncs jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns altres.

La segona part del testament és l’Eucaristia. Es tractava d’assegurar que el lliurament de Jesús a la passió i mort i el desenllaç triomfal de la seva resurrecció, seria font de vida per a sempre, representada sacramentalment en la comunitat dels seus seguidors pel sopar amb el pa i el vi sobre l’altar, presència i comunió perenne del Crucificat Ressuscitat en l’assemblea i la vida real del poble dels salvats.

Jesús va viure el sant Sopar a la presència amorosa del Pare i va tractar que els seus amics visquessin intensament la mateixa experiència, emparats en la reconfortant consciència de saber-se estimats, acollits, convidats a la vida divina, una vegada que serien justificats per Jesús, a través del pas per la creu i la passió, de la qual també a ells tocaria participar indirectament. En l’acceptació amorosa per Jesús de la tragèdia que li venia damunt quedàvem implicats també els seus futurs seguidors i explicat el sentit del nostre esforç, el nostre dolor i la nostra mateixa mort.

Aquesta tarda se’ns brinda l’ocasió d’unir-nos als pensaments i a l’estat d’ànim de Jesús la vigília de la seva passió, i de preguntar-nos com el seguim a nivell de fe, en la pràctica del Sagrament del sant Sopar, i en la vida ordinària. És a dir: com acceptem els criteris de vida de Jesús i quin és el nostre progrés dia a dia en l’adhesió personal a ell. També ens podem preguntar si ens sentim integrats a la comunitat, i fins on formem part del grup dels seus incondicionals. La celebració dominical de l’Eucaristia és un espai i un temps privilegiat per a reviure ferventment el misteri que aquesta tarda celebrem tan solemnement i que repetirem, encara amb major solemnitat, la nit i el dia de Pasqua. Fem de l’Eucaristia comunitària la pràctica habitual i predilecta de l’itinerari de la nostra salvació: per la unió lliure i espontània a la passió i a la resurrecció de Jesús, queda garantida la nostra participació en la seva glòria de Ressuscitat.