Germans:
Si no som una mica exigents amb nosaltres mateixos, ens podríem passar totes aquestes Festes quedant-nos superficialment en els símbols més o menys folklòrics: els àngels, els pastors, les llums, les nadales. Se’ns podrien escolar les festes sense que el misteri de la presència de Déu -tat propera aquests dies- il·luminés i escalfés el nostre cor. Perquè el Nadal, com els altres misteris de la relació de Déu amb els homes, o és acollit en la profunditat del cor o no ens serveix de gaire.
És per això que Sant Pau escriu als fidel d’Èfes: Us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de Nostre Senyor Jesucrist, el Pare Gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda (…), perquè conegueu de veritat qui és ell; demanant-li que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança us ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades.
Per l’Encarnació del Fill, la saviesa de Déu acampa entre els fills del poble elegit: ha plantat la tenda entre nosaltres, que formem el Poble que el Pare i el Fill estimen i exerceix el seu poder a la ciutat terrenal. Per Jesús la saviesa de Déu es comunica a cada persona i a cada poble que està atent i receptiu. No hi ha ningú tan savi com aquells en qui Déu habita i a qui ell instrueix. La ciència dels més il·lustres es niciesa, comparada amb el coneixement interior del qui viu en comunicació amb Déu: La saviesa s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble.
Respecte de tot això l’Evangeli que hem llegit és d’una profunditat i una bellesa úniques. Ens ha dit que Jesucrist, que és la saviesa de Déu -la paraula de Déu- abans de crear el món, tenia en ell la vida i la vida era la llum dels homes. Tot seguit l’Evangeli de Sant Joan entra en una constatació dramàtica, quan ens diu: La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. I afegeix: Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit.
¿No és aquesta, germans, la situació del nostre món materialista, hedonista i pagà? ¿No hi ha un esforç, per part de molts, per ofegar la llum de Déu, per no reconèixer-la ni acollir-la?
Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fils de Déu. No són nascuts per descendència de sang (…) sinó de Déu mateix.
Aquest és el favor que Déu ens vol concedir i nosaltres hem de desitjar.