Diumenge de Pasqua (B)

Estimats germans:

Quan es tracta de fets molt importants que arrosseguen conseqüències d’envergadura, per a creure’ls, no en tenim prou amb certs rumors, sinó que ens calen testimonis qualificats, persones equilibrades que ho hagin vist o sentit o que d’alguna manera ho hagin experimentat. És el cas de la gran notícia d’avui: Crist ha tornat a la vida, ha ressuscitat.

Sant Pere és qui es presenta a declarar a la primera lectura d’avui. Diu així: Déu el ressuscità al tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell, després que ell hagués ressuscitat d’entre els morts. Aquest és un testimoni contundent. No és que ho hagi sentit a dir, que ho hagi vist simplement. És molt més: ha menjat i ha begut amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. D’altra banda, reconeix que el fet de la resurrecció no és res més que el compliment del que havien anunciat tots els profetes, ja que tots donen testimoni a favor seu.

L’Evangeli que hem llegit detalla minuciosament com es produí la descoberta del fet: Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble (…)i els diu: ‘Se n’han dut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat’. Els dos deixebles se n’anaren corrents i ho trobaren tot com Maria havia dit. Entraren al sepulcre, ho veieren i cregueren. Fins a aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre el morts. Després s’esdevingueren les successives aparicions: veure’l, tocar-lo i menjar amb ell.

A partir d’ara, tot pren un caire nou per als apòstols. Reconstrueixen la comunitat desfeta, fan pregaria junts, reben l’Esperit Sant, planifiquen les seves activitats i assumeixen amb gran coratge les persecucions, fins i tot la mort, per tal de donar testimoni d’aquell fet meravellós.

La nostra fe es fonamenta en el testimoni dels apòstols i és ferma com una roca, tal com ho demostren els dos mil anys transcorreguts, sense que mai ningú no l’hagi pogut contradir de manera convincent; i amb la garantia de tantes generacions com hi han estat fidels, i la sang de tants màrtirs, que l’han confessada amb el preu de la seva vida.

Tots els creients que ens han precedit han tingut en compte les paraules de Sant Pau que hem llegit avui: Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. I és aquesta recomanació que resta vigent avui per a nosaltres. Som convidats a viure d’acord amb la vida de batejats, ja que, pel baptisme, participem vertaderament de la nova vida de Jesús ressuscitat.