Diumenge II de Pasqua (B)

Estimats germans:

Al tercer dia després de la mort de Jesús, és a dir, el diumenge, assistim a una gran moguda a l’entorn del sepulcre de Jesús i del rumor sobre la seva resurrecció. Les dones, de bon matí, troben el sepulcre buit, els apòstols hi van més tard i comproven el que les dones havien dit, Jesús mateix s’apareix a Maria Magdalena, i després, a Pere. Al vespre d’aquell mateix diumenge s’apareix als deixebles, que eren a casa amb les portes tancades, per por del jueus.

Els fets evidents van canviar immediatament l’estat emocional de totes aquelles persones i la seva trajectòria futura. Ja s’ha acabat la temença i la consciència de fracàs. Déu ha ressuscitat Jesús i ha avalat de manera indubtable el seu messianisme. Queda clar que Jesús és l’Enviat que Déu havia promès a les generacions passades, i en ell, s’ha revelat la benignitat de Déu que vol salvar tots els homes per l’obra de Jesús .

Rebeu l’Esperit Sant, els diu Jesús. I l’Esperit Sant és el primer do, fruit de la salvació proclamada pers Jesús. L’Esperit Sant és l’apropament íntim i intens del mateix amor de Déu, que transforma per dins les intencions i els cors dels qui el reben, que els dóna llum, força i il·lusió. Tot s’esdevé nou al cor de les persones que creuen en la resurrecció.

Els apòstols comencen d’organitzar-se perquè entenen que són cridats a continuar la tasca que Jesús els havia encomanat, però que, ni havien entès, ni se sentien amb cor de dur-la a terme.

El convenciment i l’entusiasme dels apòstols ben aviat fa adeptes, que són batejats i moguts interiorment a viure en comunitat. Com diu Sant Joan; el qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu. El primer que aprenen i posen a la pràctica és d’estimar-se els uns als altres, perquè veuen que són tots fills de Déu i germans entre ells. A aquell primer grup cada vegada s’hi afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. I el poble en feia grans elogis.

Refrescant tots aquests records i, ara que vivim la novetat de la Pasqua, nosaltres que creiem de cor en la resurrecció de Jesús, hem de procurar que no s’envelleixin ni s’arruguin els nostres sentiments. Procurem mantenir nova la nostra il·lusió com si fóssim nous convertits, com si acabéssim de descobrir que la nostra salvació és un fet, perquè Jesús ha ressuscitat per nosaltres.

Donar una mica més de temps a la pregària, viure el diumenge, cada diumenge, commemorant i celebrat la resurrecció, ens ajudarà a fer reverdir la nostra esperança, i a viure d’acord amb allò que creiem i esperem. L’Esperit Sant que habita en nosaltres, si estem atents, ens inspirarà i ens mourà a viure en pau amb nosaltres i amb tothom. La pau que ens donarà no és com la que dóna el món, sinó la pau estable, serena i segura, que ve de Déu.