Diumenge II després de Nadal (B)

Estimats germans:

Aquest diumenge continua encara el clima de Nadal; però, com tots els diumenges, la nostra celebració contempla globalment tot el misteri de Jesús: des del seu naixement a Betlem, fins que fou ressuscitat per Déu a una nova existència, passant pel camí d’una exquisida solidaritat humana, en la seva vida privada de Natzaret, per la intensa vida apostòlica durant tres anys i, finalment, per l’acceptació positiva del rebuig dels homes acabant amb la passió i mort.

Aquest Jesús que és la saviesa de Déu, la que existia amb Déu des de sempre, ha rebut l’ordre de plantar la seva tenda i acampar entre els fills del seu poble, i li ha fet trobar repòs a la ciutat dels homes, que ell i el Pare estimen.

En la persona del Crist, el Pare ens ha beneït amb tota mena de béns espirituals (….) i ens destinà a ser fills seus. Sant Pau pregava pels fidels d’Efes, perquè el Pare gloriós els concedís una comprensió profunda del misteri de Jesús, una il·luminació de la mirada interior del seu cor, per conèixer l’esperança a què són cridats. Tot rau en aquesta il·luminació del cor. La fe i la comprensió dels misteris de Déu es rep, es manté i s’escalfa al cor. El cor és el punt d’encontre entre el Déu insondable i la petitesa de l’home, estimat i salvat. El discurs de la raó humana hi té poc a veure en Aquell que era la paraula de Déu (…), que tenia en ell la vida, i la vida era la llum dels homes. La ment humana és més aviat la foscor. La llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

El cor de l’home té la resposta davant de Jesús. Diu Sant Joan: Existia el qui és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. L’acollida és pròpia del cor, del cor ben disposat. Del cor és l’acollida o el rebuig, com diu el text: Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. Pels qui l’han acollit Jesús es converteix en la seva llum, i es torna realitat allò que ha dit Sant Joan a l’Evangeli: Déu ningú no l’ha vist mai; Déu, Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Aquest temps de Nadal és propici per baixar al nostre interior amb la senzillesa del pobres, com els pastors, i disposar-nos així a ser il·luminats i a reconèixer Déu en el Nen del portal. Quan tot callava i la fosca embolcallava la terra, alguns: els humils, els pobres, els ben disposats, van ser convidats a adorar el nen, a entendre el que passava, a deixar-se omplir d’alegria.