Estimats en el Senyor:
¡Que ric i formós és el pensament dominant de la litúrgia d’avui! En efecte, Jesús és presentat com la saviesa de Déu que ha vingut a plantar la seva tenda d’acampada entre nosaltres, i també, com la llum veritable que brilla en la tenebra, o com la vida que era la llum dels homes. Una saviesa, una vida i una llum que va ser creada abans del temps, des del principi, i que mai més deixarà d’existir. Per la seva vinguda al món s’ha establert a Sió, és a dir, enmig del seu poble i allí ha tret arrels. Aquest, germans, és el misteri que estem revivint mentre celebrem les festes nadalenques.
Jesús, saviesa i llum de Déu, ha vingut al món per a il·luminar tots els homes, perquè aquests, sense Déu, som foscor, i és en aquesta foscor on resplendeix la llum veritable que, encara que pot ser rebutjada, mai més no podrà ser sufocada. La llum de Déu que apareix en Jesús és la vida dels homes i del món que, malauradament, no ha estat reconeguda per tots, ni tan sols per la majoria; essent així que ens basta una mirada sense prejudicis, al nostre voltant, per adonar-nos que la llum i la saviesa de Déu portada al món per Jesús, està present en el món que li deu l’existència: Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit.
A pesar d’això, la vinguda al món de la saviesa i la llum de Déu no ha estat un fracàs, perquè molts l’han acollit amb generositat, amor i gratitud. Sant Pau, en la carta als cristians d’Èfes, elogia ferventment la fe d’aquella comunitat en Jesús, el Senyor, i pel seu amor a tots els fidels. Com la de d’Èfes, hi ha altres comunitats i moltes persones, d’abans, d’ara i de tots els temps, que han fet, i fan actualment, una acollida ferma i cordial del Senyor Jesús i del seu missatge d’amor i de salvació… D’ells diu Sant Pau: Jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries.
La fe en Jesús és el primer pas, i els qui l’han acollida saben que han de progressar en el coneixement dels dons espirituals i de la revelació, per a arribar a conèixer de debò qui és ell, i perquè sigui il·luminada la mirada interior del nostre cor perquè comprenguem quina és l’esperança a la qual ens crida, quina la riquesa de glòria que dóna en herència als sants.
Així, la vida interior dels fidels és concebuda com un camí de creixement progressiu, on la il·luminació, per la presència de Crist en ells, és cada vegada més intensa i clara, a mesura que l’ull interior es purifica per la renúncia al mal, el desig de la veritat i la fermesa de l’amor universal. Les persones que s’obren d’aquesta manera a la veritat perceben més fàcilment i amb major claredat la proximitat de Déu en el món i en les seves vides, al mateix temps que la seva actitud ètica i moral va millorant espontàniament amb la superació de faltes i defectes i l’adquisició de virtuts. Ocorre a aquestes persones com a la terra ben amatent que, a la calor del sol i l’efecte beneficiós de les pluges, produeix abundància d’hortalisses i de fruits.