Diumenge III d’Advent (A)

Germans:

La terra eixuta i el desert són imatge de la desolació. Una vida sense nord ni guia -sense sentit- és com el desert. Un món mancat de valors profunds i transcendents és com l’estepa resseca. Allà no hi floreix ni l’alegria ni l’esperança. En un lloc així no hi cap sinó el desencís, el pessimisme, el neguit i la irritació.

Una situació com aquesta necessita salvació. El desert i l’estepa imploren pluja abundosa i l’escalf del sol. Llavors el clam arriba fins al cel: D’on em vindrà l’ajuda? En el fons del cor dels justos sorgeix la resposta joiosa: L’ajuda em vindrà del Senyor…Digueu als cors alarmats: sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia, és ell mateix qui us ve a salvar.

El nostre món, en mig de tantes guerres i clams per la pau, fet de la convivència forçada entre tanta riquesa i tanta pobresa…i fam; el nostre món on els imperis amb més aparença s’esfondren, les relacions internacionals trontollen i les economies més fortes emeten senyals d’alarma, es viu una situació d’incertesa i de temença que es podria resumir en un clam com aquell: D’on ens vindrà l’ajuda?, o en aquella pregunta al Messies de la nostra tradició cristiana, minvada ara en el cor de molts: ¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?

Arribats a aquest punt, hauríem d’aprendre la saviesa i la paciència del pagès tradicional, el pagès d’abans: Ell esperava els fruit preciosos de la terra prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. La seva vinguda és tan a prop com ho seran les nostres disposicions a tornar a girar els ulls vers el Déu del sol i de la pluja, de l’amor i de la pau, de l’altruisme i de la solidaritat.

Ve el senyor que ens vol salvar no tan sols de la guerra i de la fam, sinó també de l’absurd d’una vida sense sentit, de l’aïllament en nosaltres mateixos, del pecat i de tot mal. Llavors, la terra eixuta i el desert estaran de festa, d’alegria l’estepa florirà. Llavors els cecs en l’esperit començaran a veure un món nou on tot tindrà sentit, els invàlids caminaran cap al Regne amb pas decidit, cauran com crostes purulentes les nostres maldats, sentirem i entendrem la Bona Nova, i estarem de festa en l’esperança de la nostra resurrecció.