Estimats germans:
Es dóna sempre una comunicació natural i necessària entre Déu i les criatures. És el fet que les promou a l’existència i les sosté permanentment en la mateixa. Sense aquella comunió (Creador – criatura) res no podria existir, perquè Déu és l’única font, l’únic oceà d’on prové tota existència i tota vida: En ell existim, ens movem i som, diu Sant Pau.
Però hi ha una altra comunicació lliure per part de Déu: voluntària, afectiva, que eleva la criatura racional més enllà de la naturalesa. És allò que ha dit el profeta Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit. La unció vol ser una expressió gràfica per significar la penetració de l’Esperit de Déu fins al fons de l’ésser del profeta i nostre. En la Història de la salvació aquella unció es fa palesa en els Patriarques, en els profetes.
En la plenitud dels temps, la comunicació de Déu, la unció de l’Esperit, és total en el Messies elegit, sobre qui reposa la plenitud de la divinitat d’una manera única, que no es repetirà mai més. Després d’ell, la comunicació amorosa de Déu es farà visible en els Apòstols, els màrtirs i els sants i, d’una manera menys espectacular, en tots els membres del poble de Déu oberts al do gratuït, fent-se realitat d’aquesta manera la profecia que diu: En aquells temps, els vostres fills i les vostres filles profetitzaran.
Amb la vinguda del Messies, arriba el temps de la Bona Nova, el temps de l’abundància. L’Esperit del Senyor es dóna generós i ungeix, amb el seu amor, tot aquell qui ho desitja i s’hi disposa. És ara l’hora d’ésser curats els cors adolorits, d’anunciar la Bona Nova als desvalguts, de proclamar el temps de la llibertat, i d’anunciar als esmaperduts el retorn de la llum.
El procés de la vida nova arriba fins a poder dir amb el profeta: Aclamo el Senyor ple de goig. La meva ànima celebra el Déu que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat. En això trobem el motiu de l’alegria proclamada per Sant Pau, quan diu: Germans, viviu sempre contents, (…) Això és el que Déu vol de vosaltres.
El nou ordre de coses va començar amb l’aparició pública de Jesús preparada per Joan Baptista, que diu de si mateix: Sóc una veu que crida en el desert. I afegeix: Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne de deslligar-li la corretja del calçat. Prop ja de Nadal, germans, fem un gest sincer d’obertura al do de Déu que ens és ofert per Jesús. I sentirem com l’Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres i ens ungeix.