La conversa de Jesús amb la samaritana, que tingué lloc fa dos mil anys, en temps històric molt diferent del nostre i en una altra cultura, pot ser perfectament extrapolada als nostres dies. Una conversa sobre la set i l’aigua… La manca d’aigua planteja ara greus problemes en alguns indrets del planeta. Els governs i alguns grups ecologistes estan profundament preocupats per l’aprofitament i el sanejament de les aigües.
No és aquest, però, el sentit de la conversa que ens ocupa. Precisament Jesús pren la set i l’aigua en un sentit simbòlic. La set espiritual és una necessitat vital íntimament sentida pels homes de tots els temps, és una set interior situada no en el nostre físic, sinó en l’ens moral, en el nostre esperit. Aquesta set s’experimenta en forma d’una carència espiritual que es fa present al cor de la persona -en el seu nucli vital- tant dels qui tenen cobertes amplament les necessitats materials, com dels qui viuen en la pobresa més absoluta.
Quan la pròpia vida no té prou sentit, quan hom no sap el perquè d’aquella buidor, ni com omplir-la satisfactòriament; quan hom no troba repòs ni en els béns temporals, ni en la família, ni en la professió; quan es viu una manca de compensació entre allò que desitgem i el que tenim, o entre el que voldríem ser i allò que som; quan el món afectiu està desballestat i es corre desesperadament a la recerca de noves experiències; quan passen totes o alguna d’aquestes coses, la persona viu una situació semblant a la d’aquell que cerca amb desfici una deu d’aigua per abeurar la seva set.
Jesús va dir a la dona i ens diu a nosaltres: Si sabessis que vol donar-te Déu (…), ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.
Jesús vol dir que la buidor de l’home només Déu la pot omplir i que, quan hom s’escarrassa cercant la plenitud i el sentit darrera els diners, el sexe, l’aplaudiment dels homes, el poder o el domini, sense adonar-se’n, però molt realment, està cercant Déu. Si sabessis que vol donar-te Déu, li va dir Jesús a la dona samaritana.
¿Per què no ens esforcem a entendre que el nostre bé veritable està només en Déu i que ell té sempre la mà oberta per omplir-nos de sentit i plenitud? ¿Per què no assagem d’apropar-nos a Déu i d’obrir-nos a ell amb fe, esperança i desig ardent, com ho va fer la samaritana? Si sabessis que vol donar-te Déu, li demanaries aigua viva, i ell te la donaria; i aquella aigua se’t convertiria en una font que brollarà per sempre dintre teu, per donar-te la vida eterna.