Diumenge IV durant l’any (B)

Estimats germans:

Si se’ns fes perceptible als sentits la presència de Déu, no la podríem resistir. No pas per amenaçadora, sinó per imponent. La immensitat i la santedat de Déu sobrepassen la capacitat dels nostres sentits i de la intel·ligència, en l’estat actual. Tampoc la nostra vista no pot mirar fit a fit els raigs del sol esplendorós, perquè la retina és incapaç d’admetre un capdal de llum tan gran.

El poble d’Israel, al desert, va tenir alguna experiència sensible de la presència de Déu, i va restar astorat. Per això va demanar al Senyor de no tornar a sentir la seva veu i de no veure més aquelles flames. Llavors el Senyor digué a Moisès: Han fet bé de demanar-ho. I Déu va prometre que triaria un profeta d’en mig del poble, i afegí: Li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. Des d’aquell moment el poble s’haurà de guiar per la paraula del representant de Déu i l’haurà d’escoltar.

Molts profetes foren enviats per Déu al seu poble per comunicar-los, per mitjà d’ells, la seva paraula. Així, la presència de Déu i la seva llei arribaven al poble filtrades per la paraula i el gest d’uns homes elegits d’entre el poble. Amb el guiatge dels profetes el poble escollit va anar fent camí cap a les promeses, fins que arribà l’hora del més gran profeta: Jesús, el Fill de Déu, fet home. Tothom va veure la diferència: La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. Deien: Ensenya amb autoritat una doctrina nova: fins i tot mana als esperits malignes i l’obeeixen.

Per mitjà de Jesús Déu s’ha acostat als homes que ja no s’astoren ni tenen por, perquè la majestat de Déu resta velada per la humanitat de Crist que, no sols empra paraules d’una autoritat suprema, sinó que la seva sola presència exerceix un poder infal·lible sobre l’esperit del mal. La paraula i la presència de Jesús difereix enormement de la paraula i la presència dels profetes. Mentre que els profetes només informen i il·luminen el camí, Jesús té, efectivament, un poder alliberador. Els profetes denuncien el mal present; Jesús el supera amplament, el venç. Els profetes recorden la promesa de Déu i la mantenen viva, però Jesús explica i demostra que ha arribat l’hora de l’acompliment. Aquesta és la novetat de la presència de Jesús: el mal ha estat vençut i ha començat el Regne de Déu. Els qui s’adhereixen a Jesús han superat el mal i han entrat, de fet, en el seu procés glorificador.