Germans meus, en el Senyor:
El fragment de l’Evangeli de LLuc, que hem escoltat, és continuació del que va ser proclamat el diumenge passat. Avui hem vist el desenllaç d’aquella situació. Tot escoltant les paraules de Jesús en la sinagoga de Natzaret, tots li expressaven la seva aprovació i s’admiraven de les paraules de gràcia que sortien dels seus llavis. Llavors, va afegir Jesús: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura. (…) Us ho dic amb tota veritat: ‘no hi cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal ‘(…) En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Per el se n’anà passant entremig d’ells.
Jeremies anunciava, en la primera lectura, que el profeta ha de dir al poble, sense por, tot allò que li ha ordenat el Senyor; tot i que la seva paraula no serà sempre ben rebuda; que el rebutjaran i el perseguiran; però, que, amb la força de Déu, el profeta serà com una plaça forta, com una columna de ferro i una muralla de bronze; sense que puguin abatre’l, perquè el Senyor estarà amb ell per a lliurar-lo.
De moltes maneres el món s’oposa a la paraula de Déu que arriba a ell per diferents mitjans. En el nostre temps, s’enfronta a ella una oposició aparentment civilitzada, que evita l’agressió física, que s’atrinxera, en nom d’una pretesa cultura laica, al marge de tot concepte espiritual i transcendent, i amb l’excusa d’una pretesa sobirania personal de l’home, que es concep a si mateix com última referència; i a títol també de la llibertat sense límits, com únic altar del sacrifici. En aquest espectre cultural, potser una majoria, es proposa refusar tot suggeriment, tota norma de conducta, tota esperança que ve del més enllà. Algunes persones, a dia d’avui, no volen escoltar el missatge d’altre Déu que el dels fantàstics descobriments científics, de les seves màquines i artilugis i dels seus projectes intra mundans. En altres paraules: no volen altre Déu que a si mateixos. En aquest marc cultural, els profetes que parlen en nom de Déu no són ben vistos.
Per contra, nosaltres, els creients, apostem deliberadament pel món sobrenatural, per la presència del Déu únic, suprem i etern en el centre de la naturalesa i en l’interior de nosaltres mateixos; apostem pel Déu amor que condueix els fils de la història cap a la seva resolució triomfal i gloriosa al terme de la vida individual i, al final dels temps, per a tota la creació.
Amb aquesta esperança escatològica vivim atents a la veu dels profetes enviats per Déu, recollim tota la riquesa de la tradició, i esperem, plens d’esperança, que es compleixin les promeses de Déu encarnades en la persona de Jesucrist, Profeta suprem i salvador del món. Acceptem que la doctrina rebuda sigui la garantia més segura de la pau i el benestar en aquest món i de la transcendència que esperem per a l’esdevenidor.