Molt estimats germans, en el Senyor:
Una vegada més tenim avui l’ocasió de contemplar Jesús curull d’humanitat i d’atenció amorosa per a tots els qui l’envoltaven, de recordar el Jesús que vam aprendre a conèixer des de la nostra infància, aquell Jesús que aconsellava sàviament als seus oients: Estimeu-vos els uns als altres…Obreu sempre el bé…Tracteu als altres com voleu que ells us tractin…Sigueu compassius…No condemneu…Compartiu amb els qui es troben en necessitat, etc…
L’evangeli d’avui ens ha explicat com Jesús feia perfectament allò mateix que ens recomanava a nosaltres. Quan es posava en contacte amb la gent ¡com estimava i valorava cadascun d’ells, com els escoltava i es compadia, com els ajudava i els restituïa la salut, com els acollia i els perdonava! Notem que, encara que Jesús estimava tothom per igual i els volia ajudar a tots, únicament ho podia fer eficaçment amb els qui se li apropaven, creien en ell i li tenien confiança. Hem admirat segurament el que li va ocórrer amb aquell oficial romà -pagà ell- que sent estranger, tenia una humilitat tan gran i una confiança tan ferma en Jesús, que ni tan sols es va atrevir a anar-lo a buscar personalment, sinó que hi va enviar uns ancians israelites perquè, en el seu nom, anessin a demanar-li la curació del seu criat malalt. L’home estava tan segur del poder i de la bondat de Jesús que, quan aquest es trobava ja prop de casa seva, va enviar uns altres emissaris, a dir-li: Senyor, no us molesteu: jo no sóc digne que entreu a casa meva; per això ni tan sols m’he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula i el meu criat es posarà bo.
¿Us adoneu, germans, de la nostra immensa sort pel fet de conèixer Jesús, estimar-lo i confiar en ell? Probablement algunes persones no ens valoren degudament, no ens escolten o no ens donen importància; però Jesús ens coneix personalment a cadascun, sap quins són els sentiments del nostre cor, coneix les dificultats amb que ensopeguem, ens ajuda a superar-les i s’uneix a nosaltres amb una amistat fidel per a tota la vida; amistat i fidelitat que queda demostrada i garantida per la comunió a que estem convidats tots els diumenges i fins i tot els altres dies, si podem i ho desitgem. La mateixa paraula comunió significa una íntima relació d’amistat on Jesús i nosaltres intentem posar al uníson la nostra manera de pensar i els sentiments més pregons, les nostres intencions i els més preferits anhels per a tota la nostra vida, així com l’elecció dels valors dintre dels quals ens proposem viure.
Aquestes reflexions ens ajuden a descobrir en profunditat la importància de l’Eucaristia dominical en vistes a aquella vida humana i cristiana que sincerament tots desitgem assolir. Perquè comprenem que, si volem que l’Eucaristia dominical ens serveixi de debò i ens transformi i enriqueixi, no podem assistir-hi d’una manera passiva i rutinària, sinó amb aquella fe i esperança activa amb que el centurió romà va fer arribar a Jesús el seu problema i la petició d’auxili, servint-se d’intermediaris, perquè es considerava indigne de comparèixer davant de Jesús.
Trobant-nos amb Jesús cada diumenge, rebent-lo en la comunió, i escoltant la seva paraula servida en la lectura de l’Evangeli i acomodada a la nostra situació, per l’homilia del celebrant, aprendrem a viure més i més com ens convé i com li agrada a Jesús que visquem; fins que els altres vegin en el nostre rostre serè i feliç la presència del Senyor, i les nostres obres siguin reflex de la bondat i de l’amor de Déu, que Jesús va fer visible en aquest món per la seva presència.