Diumenge V de Pasqua (C)

Estimats germans, en el Senyor:

Acabem d’escoltar en l’Evangeli el manament nou de Jesús. Ell és original fins i tot a l’hora de deixar-nos el seu manament. Recordem, per a entendre millor la novetat del manament de Jesús, que els manaments de Déu en el Sinaí van ésser deu. Més tard es van diversificar en gran nombre de preceptes i, després, els mestres de la llei i els intèrprets es van encarregar de multiplicar-los, fins confeccionar un codi inacabable de prohibicions i prescripcions. És semblant al que ocorre en l’àmbit de la llei civil, on els estats sotmeten als ciutadans al jou d’un cúmul inacabable de lleis que creix sense parar, en qualsevol de les seves branques: Codi civil, del criminal, de circulació, etc.

Per contra, Jesús va deixar als seus un sol manament que va a l’arrel de tot: Us dono un nou manament: que us estimeu uns a uns altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. És, efectivament, un manament nou, encara que el comparem amb l’expressió antiga, que es formulava així: Estimaràs al proïsme com a tu mateix. El punt de referència, el model a seguir en ambdós casos marca la diferència entre l’un i l’altre i innova totalment el sentit. Una cosa és, en efecte, prendre com referència la nostra auto estima, i una altra de ben distinta prendre per model l’amor de Jesús a la humanitat.

Si estimem els altres com a nosaltres mateixos, és cosa plausible, però imperfecta. ¿O és que algun de nosaltres està plenament satisfet de l’amor que es té a si mateix? Perquè estimar-se de debò comporta buscar sempre i en tot el que és millor per a un mateix; essent el millor, algunes vegades, no el que més agrada, sinó el que més convé. Sabem, per contra, que hi ha amors que maten. Esdevé també que, pensant que ens estimem, ens causem greus mals, en ocasions, irreparables. A causa d’això, si estimem al proïsme com a nosaltres mateixos, podem fer-ho de forma inadequada i fins i tot perjudicar-lo més o menys.

El manament nou de Jesús ens proposa un altre punt de referència. Ens diu: Tal com jo us he estimat. Estimar l’altre com Jesús estima pressuposa estimar-lo sense condició ni prejudici, estimar-lo sempre, estimar-lo fins l’extrem; perquè Ell ho ha fet i ho fa així. Estimar el proïsme com Jesús és buscar i procurar, en tot i sempre, el millor bé per a l’altre. És a dir, aquest amor va molt més allà d’una invitació a mantenir bones relacions mútues, a evitar fer-li mal a algú, a guardar bones formes i conrear envers l’altre bons sentiments. Seria estimar com Jesús quan la nostra manera d’ésser i d’obrar estigués orientada, bàsicament, al bé dels altres; quan es pogués afirmar de nosaltres que vivim per als altres.

Comprenem fàcilment que un amor tan perfecte, més que una realitat sòlidament consolidada en nosaltres, es redueix a una aspiració sincera i ferma que, a pesar de les deficiències, marca un estil de vida diferent que hem de millorar sense treva, en la mesura que la nostra vida interior es vagi ancorant fermament en Déu. Com ho fa Jesús que, estant en el Pare, fa realitat també en nosaltres l’infinit amor de Déu.