Diumenge VI de Pasqua (A)

Germans:

Estimar Déu és el primer i el més gran dels manaments. Més que imposar-nos un manament el que fa Déu és fer explicita la necessitat que tenim d’estimar-lo. Estem fets per a estimar, i som estimats per Déu des del començament de la nostra vida. El peix està fet per a viure a l’aigua i nedar-hi. Si el traguéssim de l’aigua o li talléssim les aletes, moriria. Nosaltres, si no estimem, morim espiritualment.

Com que ens és difícil d’estimar Déu a qui no veiem, i ni tan sols som capaços d’estimar-lo adequadament, ell s’ha apropat, s’ha empetitit, s’ha fet un de nosaltres. Qui em veu a mi, veu el meu Pare, diu Jesús. Jesús és tant Déu com home, tant home com Déu. Per això, estimar l’home Jesús, es estimar Déu. És lògic, doncs, que Jesús ens convidi a estimar-lo a ell, donant-nos a entendre que, si l’estimem, entrem en contacte amorós directe amb Déu.

Nosaltres ja estimem Jesús, i ens agrada trobar-nos amb ell per mitjà de la paraula i dels sagraments. Sovint, fins i tot, hem après a reconèixer Jesús en el rostre dels germans i, de tant en quant, recordem que tot allò que fem a un els nostres semblants, per petit que sigui, ho fem a ell mateix.

Ara bé: el primer manament ens mana que estimem Deu per damunt de totes les coses; que aquell amor no sigui un amor més, sinó l’amor de la nostra vida. Avui, Jesús, a l’Evangeli, ens ha parlat confidencialment i ens ha ensenyat com ho hem de fer per mostrar-li plenament el nostre amor: Si m’estimeu -ha dit- guardareu els meus manaments.

En altres paraules: per amor a ell, mirarem de fer, encara que sigui imperfectament a causa de la nostra feblesa, tot allò que plau al Senyor. Els manaments ens serviran de guia per a un comportament perfecte, d’acord amb el que Déu vol i que és conforme al nostre bé. Res no seria millor, ni més humanitari, ni causa de més felicitat per a nosaltres i per a la comunitat, com guardar perfectament els manaments.

Ara be, l’experiència ens ensenya que guardar perfectament els manaments no està al nostre abast, si actuem tots sols. Però Jesús surt en defensa nostra i ens ofereix el seu ajut, quan diu: Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre (….). Ell habita a casa vostra i està dins de vosaltres. Arribats a aquest punt, s’esdevé el misteri més gran de l’amor de Déu a la seva criatura. Diu així: El meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.

Deixem-nos portar per aquest pensament tan constructiu i consolador.