Germans:
El camí del cristià comença en el baptisme. És un camí nou, diferent; no pas en solitari sinó amb Jesús, el Senyor, i amb la comunitat. És també l’inici d’una nova vida: pel baptisme som morts pel que fa al pecat, però vivim per a Déu i creiem que viurem per sempre amb Crist. Aquesta es una vida sobrenatural que no es guia pels sentits o per la intel·ligència. La seva guia és la fe: una fe que és fosca perquè no entenem el que creiem, però és segura perquè sabem de qui ens hem fiat.
Per la fe es comença a fer camí amb Jesús tot seguint-lo, i en aquest seguiment el cristià fidel experimenta ben a prop la presència de qui el guia. El seu Esperit es deixa sentir dins nostre en forma de companyia i de suport. No el veiem, però l’experimentem; no entenem els misteris de la fe, però ens sentim segurs com l’infant en els braços del pare o de la mare. És un seguiment reconfortant per la seguretat que ens infon, i exigent per la fidelitat de qui ens guia i la seva crida a seguir-lo a bon ritme.
Jesús, el nostre company de viatge i guia nostre, ens ho dóna tot i se’ns dona del tot. Ell ens ha dit a l’Evangeli -i la nostra ànima ho sap- que també ens ho demana tot: estimar-lo més que res i que a ningú (més que el pare i la mare; més que els fills i les filles); més que la pròpia vida. I no cal que els altres se sentin gelosos del fet que estimem més Jesús que a ells. Precisament, és aquell amor que ens dóna voluntat i força per acollir i estimar els altres com no els podríem estimar sense l’amor d’ell. Ell mateix ens ha encomanat d’acollir el profeta i el just, i ens ha dit que tothom qui doni un vas d’aigua a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.
En el seguiment de Jesús ens caldrà també comptar amb la dificultat de la creu. Hem escoltat a L’Evangeli que ens deia: Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. La creu que ens invita a prendre és la de superar l’egoisme i la mandra que ens retenen d’avançar cap a la meta; és la creu de triar agosaradament entre el bé i el mal, la creu d’ésser valents a l’hora de decidir quins objectius ens proposem, quins valors volem potenciar i quins mitjans volem emprar per avançar en el seu seguiment i assolir les riqueses interiors que ell ens proposa.
El resultat d’aquest viatge serà la fertilitat de la nostra vida. La primera lectura ens ha parlat de la dona sunnamita que no tenia fills, i que Déu va fer fecunda per intercessió del profeta Eliseu.
De manera semblant, la nostra vida, que altrament seria estèril, es tornarà fecunda i produirà abundància de fruits per la presència de Déu en nosaltres.