Germans:
Deixem apart, avui, el fenomen inacceptable i vergonyós de la fam de pa que sofreixen centenars de milions de persones, al temps que en altres llocs de la terra els aliments es destrueixen degut a l’excés de producció o per inconsciència de la gent. En aquestes circumstàncies no podem esperar que es repeteixi el miracle de la multiplicació dels pans, perquè fer-lo, es troba avui a l’abast de l’home. Actualment, només que hi hagués una consciència social igualitària prou forta, es podria parar taula al desert per a tots els afamats, sense gaires dificultats. ¿No s’exporta la guerra a qualsevol lloc del món amb despeses immensament més grans?
Sí, però, que podem parar atenció al sentit espiritual que té la litúrgia d’aquest diumenge: la gent d’ací i d’allà, els pobres i els rics, pateixen una fam extrema de sentit i d’esperança. Saciar aquesta és el repte de l’home de tots els temps. Per saciar la fam de llibertat els homes es refien de la política i fan progressos cap a la democràcia; per saciar la set d’afirmació personal, d’autosuficiència i de domini de la naturalesa, els estudiosos es refien de la ciència, la tècnica, la cultura i les arts, donant passos, fins fa poc insospitats, en aquestes disciplines.
L’home modern, caminant en aquesta direcció ¿ha esclarit notablement el sentit de la vida, o ha posat fonaments reals per a l’esperança? Constatem, per contra, que el nostre món es troba cada vegada més desorientat i desesperançat. Davant d’aquesta situació, ¿cap a on pot girar l’esguard la societat actual? El profeta Isaïes ens ha regalat unes belles paraules, vàlides per a tots els temps i per a tothom. Ens ha dit el profeta: Això diu el Senyor: Oh tots els assedegats veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. ¿Perquè perdeu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu be i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. (…)Veniu a mi i us saciareu de vida.
En efecte, el camí que se’ns proposa és tornar a Déu confiadament, fins que sigui veritat en nosaltres aquella estrofa del salm que hem resat: Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l’aliment. Tan bon punt obriu la mà sacieu de bon grat tots els vivents. Quan tothom posi els ulls en Déu, brollarà en el cor dels homes el senti i l’esperança, es farà produir a la terra el necessari per alimentar tots els vivents i els esperits dels homes estaran saciats de Déu, perquè el Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Els parlaments de les nacions tenen una paraula a dir i una immensa tasca per acomplir, però no seran eficaços fins que tothom no tingui els ulls en el Senyor i no obri les mans per a rebre l’aliment al temps oportú. Cal afegir, per acabar, que els estaments polítics tenen també el deure de crear les condicions necessàries i favorables a l’objecte que les societats i els pobles per ells governats girin els ulls cap al qui és font de tot sentit i de tota sacietat.